Un 'Woyzeck' alienat per cançons de bressol

BarcelonaLa primera descoberta per a l'espectador serà el complex fabril de Palo Alto, al Poblenou. A la quinzena d'empreses de disseny que hi tenen el despatx -entre les quals la de Javier Mariscal- s'hi ha afegit Parking Shakespeare. La companyia, que cada estiu representa una comèdia del bard al parc, a l'hivern busca refugi per a una producció radicalment diferent. L'any passat van aixoplugar-se a la Fabra i Coats i aquest en una nau gèlida de Palo Alto que han condicionat amb calefactors i mantes per als fredolics.

El fred, però, va bé a la proposta que presenten. La idea del text ha sorgit del director que han fitxat -perquè mantenen l'estricta norma de buscar nou candidat a cada proposta-: Marc Rosich. Ell havia treballat diferents textos de l'alemany Georg Büchner (1813-1837) però mai havia dirigit la seva obra crucial (i pòstuma): Woyzeck . Aquesta va ser l'elecció dels Parking Shakespeare, un clàssic passat pel sedàs lliure i expert de Rosich, que l'ha retocat per "explicar-la de manera més compacta i adaptar-la als vuit actors de la companyia" a partir d'altres textos de l'autor -des de cartes fins a la novel·la Lenz , l'obra La mort de Danton i fins i tot informes del pare de Büchner, que era metge.

"L'obra és d'una modernitat aclaparadora -diu Rosich-. Woyzeck és un personatge que cau en la bogeria com a conseqüència del bullying que li fa la societat: els cops del capità, les banyes de la dona, les proves del metge, que el fa servir de conillet d'Índies... No pot fer altra cosa que esclatar". El dramaturg traça connexions entre la pressió que patia aquest soldat i la que reben avui els treballadors de la societat actual. "La nostra lectura mostra les patologies que avui tenim descrites, com la depressió, i que la nostra àvia deia que no existien. En definitiva, tots podríem ser Woyzeck, pels cops que rebem de la societat", diu Rosich. El component rural i militar s'ha maquillat i, en canvi, s'hi ha introduït algun detall referent a l'espai industrial que els acull.

Büchner va escriure l'obra quan a Anglaterra esclatava la Revolució Industrial. "A l'obra ja es prefigurava la lluita de classes", diu el dramaturg. L'autor va deixar Woyzeck inacabat i per això se n'han construït nombroses versions escèniques, amb escenes intercanviades i finals diferents. Ells han optat per una versió no canònica, malgrat que la tragèdia -com els pèsols i la navalla d'afaitar- és present en totes.

Versos narcotitzants

L'obra comença amb els intèrprets entrant a la nau cantant una cançó de bressol. Però, en comptes de tendresa, inspira temor. L'obra original estava farcida de cançons tradicionals alemanyes, de manera que gairebé era un musical. Rosich les ha canviat per cançons de bressol que serveixen de "melodia narcotitzant" que "va adormint la societat, Woyzeck, fins que peta", diu. "És una obra molt expressionista, molt dramàtica, però jo li he trobat sempre un punt de farsa", apunta.

L'espectacle s'estrena avui i es podrà veure cada vespre fins al 14 de desembre a les 20 h (excepte el diumenge 8). Com en totes les produccions de Parking Shakespeare, l'entrada és lliure, però els actors passen el barret en acabar. "Si algú no pot contribuir, no passa res", apunta un actor. I Rosich fa broma: "No, però llavors que torni l'obra".