Publicitat
Publicitat

Sota sospita

El cas François Augiéras

Les editorials del país fa molts anys que porten a terme un esforç considerable per posar a disposició del públic obres traduïdes al català. Quan vas a l'estranger i ho expliques, sovint et demanen per què, si tothom sap castellà i el castellà és una llengua potentíssima, que ho tradueix gairebé tot. Doncs la raó és evident: hi ha negoci. Si no n'hi hagués, no es faria, ras i curt. També, és cert, hi ha el component nacional, és a dir, crear tradició: quan es tradueix un autor anglès, romanès, rus o alemany, passa directament a l'interior dels parlants i dels creadors.

Sovint, tanmateix, els editors, grans, mitjans i petits, sembla que ignorin certs mecanismes del mercat. I allò d'oferir coses interessants als lectors. Els últims dies, per exemple, s'ha parlat, fins i tot a la tele, d'un autor francès gairebé ignot al seu país, François Augiéras, gràcies a la Concha d'Or de Sant Sebastià de Los pasos dobles . Fa anys que Miquel Barceló i Isaki Lacuesta en parlen, del projecte i del film. I cap editor català ha mirat de saber qui era aquest Augiéras ni si valia la pena editar-lo perquè els 15.000 catalans que vegin el film tinguin un llibre seu a disposició. No farien cap bestseller , però segur que aconseguirien atraure un grapat de lectors, d'aquests que van al Macba, al Lliure o llegeixen les edicions d'Acantilado i Impedimenta. Que vendrien 2.000 llibres? No està malament.

Augiéras és un autor bo. Molt bo, que té dos llibres traduïts al castellà des de fa més o menys una dècada. Le voyage des morts és un volum espectacular, una mena d' A la carretera , de Jack Kerouac, per a adults. En lloc de viatjar pels Estats Units, el protagonista de la novel·la viatja pel nord d'Àfrica... Una altra oportunitat perduda?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT