TerrassaEl festival TNT de Terrassa ha apujat el llistó amb l’estrena de l’últim espectacle de Thierrée, la cirereta d’una magnífica programació. Fill de gent de circ i nét de Chaplin, el seu talent és gairebé inabastable i tan sòlid com el seu estil interpretatiu. Els espectacles anteriors que hem vist aquí (La Veillée des Abysses i Raoul ) combinaven elements de les arts escèniques, mantenint una estreta relació amb el circ, i mostraven un decidit interès per les arts plàstiques.
Tabac rouge continua aquesta línia de fusió però s’atansa al món de la dansa, que agafa una paper més secundari però no menys brillant. És una creació bigarrada, gairebé excessiva i molt generosa, plena de tensions dramàtiques i de números coreogràfics excepcionals que il·luminen un imaginari en què conviuen l’humor, el joc, la força física, el virtuosisme i fins i tot la por. Un món imaginat on Thierrée és el rei (sortit d’un film mut en blanc i negre): podria ser un conte amb referents surrealistes (ens recorden els espectacles dels seus pares a Le Cirque Imaginaire) i amb un llenguatge escènic de gran plasticitat, que observa el cinema com els miralls del gran mur que separa aquest món de la realitat. Thierrée és un as per capgirar les situacions, igual que els clowns. Afegeixin sis excepcionals ballarines i una contorsionista que et deixa bocabadat. Ell es dosifica, fumant en pipa. Però quan mostra el domini del cos i del gest resulta meravellós. Quina gran nit!
