BarcelonaNo hi ha dubte que la presència de Jordi Galceran en l’equip dramatúrgic del musical de Polònia ha sigut decisiva per perfeccionar els resultats teatrals que Minoria Absoluta havia obtingut en els seus espectacles anteriors ( La família irreal, Magical History Club ). L’astúcia teatral de Galceran es nota en l’argument, tant per l’hàbil combinació del joc de les portes -un clàssic del vodevil- com per la divertida intriga, que recorda, i molt, a la imaginada per Woody Allen a La maledicció de l’escorpí de Jade (2001). Diria que Galceran és qui ha fet possible que l’obra no sigui un seguit de gags equiparables als que cada setmana es veuen a televisió. Com ho ha fet? Doncs posant cadascun dels personatges al servei de la trama amb un final sorpresa molt enginyós que resol la qüestió de la independència i, a més, no obligarà els productors a canviar de pressa i corrents l’espectacle en funció de la realitat. Un espectacle que va pujant el llistó a partir de la hilarant interpretació d’una versió de Mar i cel (“Els ous se’ns inflaran...”) i que fa servir també cançons de Michael Jackson ( Thriller ballat per Mas), de Cole Porter o el Y.M.C.A. de Village People.
L’argument planteja la trobada del president Artur Mas amb la resta de forces polítiques prosobiranistes per negociar la declaració d’independència a l’Hotel Nacional. Però, ves per on, el senyor Rajoy i la senyora Esperanza Aguirre, i també Miquel Iceta, estan decidits a impedir-ho sigui com sigui, de manera que el president de l’estat espanyol i la cap del PP de Madrid faran a l’obra el que no han fet a la realitat: venir fins a Catalunya. D’incògnit, esclar!
Polònia, el musical conserva la mala llet del programa de televisió, amb un tractament més carinyós amb els sobiranistes i més agressiu amb els unionistes. Hi ha molts gags ben resolts, però destaquen el de la conversa de Junqueras amb Macià i Companys; el d’Albert Rivera, que no surt a la funció; el del malvat Iceta sota la disfressa de Darth Sidious de La guerra de les galàxies, i el de la histèrica Bibiana Ballbè. La funció té ritme, els actors i actrius estan ben dirigits per Xavier Ricart i, pel que fa a les veus, entonen encara que no cantin. Tots menys un magnífic Bruno Oro, rei absolut de la funció tant actuant com cantant. Com domina la situació! Es nota que és músic. També destaquen Mireia Portas, com a Esperanza Aguirre i la monja Forcades, i Agnès Busquets. Polònia, el musical és un gran entreteniment -i prou amable perquè fins i tot la senyora Camacho s’hi pugui acostar.
