Publicitat
Publicitat

ART

La Fundació Joan Miró obre una exposició amb prop de 200 imatges del fotògraf

La revolució domèstica de Joaquim Gomis

La Fundació Miró analitza els aspectes menys coneguts de l'obra de Joaquim Gomis amb una exposició amb prop de 200 imatges. És la primera mostra d'ençà que el museu va rebre l'arxiu en donació.

Joaquim Gomis (1902-1991) va ser un pioner de la fotografia moderna. A diferència del seu amic Joan Miró, no es va rebel·lar contra la família per ser artista sinó que va fer els estudis de pèrit mercantil i va entrar a treballar a l'empresa tèxtil familiar. La seva mirada, però, ja estava marcada per l'art. Quan era un nen va viure a tocar de la Pedrera i va poder seguir, corprès, la construcció de l'edifici. El seu avi, Cels Gomis, enginyer de ponts i camins i un dels folkloristes que van col·laborar amb Joan Amades, li va contagiar l'estima per l'artesania i les tradicions que ja aleshores s'estaven extingint.

A Gomis també el van fascinar les noves formes de vida i els paisatges industrialitzats dels Estats Units dels anys 20 i 30 que va descobrir durant les estades que hi va fer per triar les millors fibres de cotó per a la indústria familiar. En ciutats com Houston i Dallas, armat només amb una càmera i una rica cultura visual, es va avançar a la fotografia del seu temps immortalitzant els gratacels i els camps solcats de pous de petroli amb punts de vista inaudits fins aleshores. Les seves innovacions van sorgir en un àmbit íntim i encara avui se'n descobreixen l'abast i els matisos. "Gomis va ser el primer fotògraf a l'Estat i un dels primers a Europa que va treballar amb els supòsits de la Nova Visió. La seva obra està al mateix nivell que la dels millors fotògrafs de les avantguardes i els del seu temps", assegura Juan Naranjo, el comissari de Joaquim Gomis . De la mirada obliqua a la narració visual , l'exposicióque avui obre a la Fundació Joan Miró. Les prop de 200 instantànies que la formen treuen a la llum aspectes poc coneguts de l'àmplia i rica producció del fotògraf, i suposen el seu retorn a casa. Gomis va ser el primer president de la Fundació Joan Miró entre el 1972 i el 1975 i el centre li ha dedicat dues importants exposicions: El món de Joaquim Gomis el 1982 i Joaquim Gomis el 2002. L'artista va ser un àvid col·leccionista i promotor de l'art d'avantguarda a Catalunya com a membre del grup Amics de l'Art Nou (ADLAN) i el Club 49, però la seva obra va quedar en un segon pla. "A Espanya les investigacions s'han centrat tradicionalment en la fotografia documental i no tant en la de caràcter formalista com la de Gomis", sosté Naranjo.

Innovador per partida doble

Joaquim Gomis no es va acontentar d'explorar els temes que li interessaven jugant amb els plans oblics, els picats i els contrapicats. Es va adonar que no els podia exhaurir amb una sola imatge, i als anys 40 i 50 va tornar a remoure la fotografia d'aquell moment amb els fotoscops , sèries d'imatges d'un mateix tema organitzades com si fossin les seqüències d'una pel·lícula.

Amb aquestes sèries, moltes publicades per l'editorial Polígrafa, Gomis va donar la seva visió personal de l'univers de Gaudí, de qui va ser un dels primers reivindicadors, i el d'Antoni Tàpies, i en va dedicar a Eivissa i a l'artesania. També va retratar l'ambient de treball de Joan Miró a Barcelona i a l'estudi mallorquí de Son Boter. La mostra n'inclou tres d'inèdits: un retrata l'eucaliptus del Mas Miró, un altre Barcelona el 1946 i l'últim el cos d'una noia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT