“El segle XX som tots nosaltres”

Barcelona“Torna a viure el moment que ho va canviar tot”, resumeix la publicitat de la trilogia El segle, de Ken Follett, que arriba al desenllaç amb El llindar de l’eternitat (Rosa dels Vents / Plaza & Janés). El moment que ho canvia tot és la Revolució Russa, les guerres mundials, l’assassinat de Kennedy, la Guerra del Vietnam i la confrontació entre comunisme i capitalisme de la Guerra Freda. El moment, per tant, és llarg: és tot el segle XX. “Us explicaré per què em vaig decidir a escriure aquests llibres -va dir Follett a les 200 persones que omplien ahir l’auditori de Penguin Random House a Barcelona-. La història del segle XX és el fet més dramàtic que ens podem trobar. El segle XX som tots nosaltres. Volia escriure sobre com hem arribat fins aquí, sobre els nostres pares i avis”.

Follett ha dedicat set anys a escriure el milió de paraules que sumen totes tres novel·les. “He volgut desplegar cinc famílies que expliquen el segle passat. Per què, famílies? Hi ha molts personatges literaris solitaris, de Don Quixot a James Bond, que no només no té pares, germans, ni esposa, sinó que a cada nova entrega s’embolica amb una dona diferent. Jo, en canvi, busco una família als personatges perquè vull que els lectors es preocupin per ells. Si una jove se’n va de l’Alemanya de l’Est i ha de creuar el Mur, això pot afectar el lector si sabem que la seva mare està molt preocupada”.

Un home de “vida avorrida”

Sintètic i cordial, el novel·lista gal·lès es va mostrar molt satisfet de poder encadenar un èxit de vendes rere l’altre. La trilogia d’ El segle encara està lluny d’arribar als 23 milions d’exemplars venuts d’ Els pilars de la terra, però ja ocupa el primer lloc de la llista de més venuts, tant en català com en castellà. “La meva vida és molt avorrida -va dir en to sorneguer-. El més emocionant que em pot passar és que els gossos entrin al meu despatx. Per això escric: la ficció és emocionant”. La Guerra Freda, teló de fons de l’últim llibre, li va interessar com a matèria narrativa perquè “no va esclatar mai i això crea molta intriga”.

Per tancar l’acte, va escenificar en veu alta una pàgina d’ El llindar de l’eternitat, en què en George descobreix que la seva dona acaba de patir un avortament després de mantenir en secret durant mesos una relació adúltera. Ell s’empassa l’orgull i li pregunta si necessita “aspirines”, i ella li demana un encàrrec que el fa posar vermell: “compreses higièniques”. El públic va riure generosament. Follett es va asseure rere una taula i va firmar l’exemplar de gairebé tots els assistents.