Publicitat
Publicitat

NOU MAPA DE L'ART CONTEMPORANI

El museu guanyarà espais a la plaça dels Àngels i tutelarà el centre d'art reubicat a la Fabra i Coats

Un vestit a mida per al Macba

L'art contemporani ja té el full de ruta: el Macba guanyarà espai expositiu, es farà el centre d'art a la Fabra i Coats i s'avorta el projecte del Canòdrom, i es crearà una única col·lecció nacional d'art.

"Hem de resoldre una història que va començar malament", va acceptar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. La història "desgraciada" és la del centre d'art contemporani que s'havia d'instal·lar al rehabilitat Canòdrom de la Meridiana, que té un director assignat, Moritz Kung, des del 2009 (cobra 66.000 euros anuals) i que finalment no s'obrirà. "El problema de fons és que el 2009 el Museu d'Art Contemporani comença a perdre recursos i just llavors neix una entitat d'una certa envergadura, que és gairebé un 25% del Macba. Això és contradictori", va defensar Mascarell. "Aquell model no és real ni sostenible -va afegir el regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana-: costava 1 milió d'euros més adequar l'edifici i 1,8 milions de funcionament ordinari".

Per això el projecte del Canòdrom es dóna per tocat i enfonsat i s'optarà per una opció B més econòmica: obrir 500 m de la Fabra i Coats ja al mes de juliol (ampliables, en un futur, a tres plantes més) i fer funcionar el centre a partir d'una taula curatorial formada pel Macba i l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que obriran la convocatòria pública per fer-hi tres exposicions a l'any. Queda un serrell sense tancar: com s'extingirà el contracte de Moritz Küng, "una víctima d'una sèrie de decisions errònies", va dir Mascarell. Al Canòdrom s'hi farà un espai d'assessoria i impuls a l'empresa creativa.

El centre d'art -que tindrà un pressupost aproximat de 300.000 euros i s'inscriurà en la xarxa de centres d'art catalans- és una de les peces que ha aixecat més polèmica les últimes setmanes. Però ahir la comissió delegada del Macba -on hi ha representats l'Ajuntament, la Generalitat i la Fundació Macba- va decidir molt més que això: van dissenyar i fer públic el mapa de l'art contemporani català. La intenció és, primer, "assegurar i fer créixer el Macba" com a aposta de país i capçalera del sistema d'art català i, després, "racionalitzar i clarificar el mapa, que havia perdut coherència", segons el conseller Mascarell.

El Macba s'expandeix a la plaça

Per mimar el Macba, la comissió donarà resposta a antigues necessitats del museu. Segons el director, Bartomeu Marí, una és la necessitat de tenir més espais per donar visibilitat a la potent col·lecció del museu sense renunciar a les exposicions temporals, potenciar els programes educatius, oferir formació especialitzada i guanyar lloc per a l'arxiu i la biblioteca. La solució de l'Ajuntament serà, a mitjà termini, adscriure al Macba el solar de la capella del carrer Montalegre i convidar el FAD a marxar al museu del disseny de Glòries per convertir tota la plaça dels Àngels en un pol artístic. La possibilitat d'expandir el Macba cap a les sales del CCCB queda, però, descartada i només es té en compte la coordinació per estalviar despeses i per organitzar exposicions -com es buscarà amb la resta de centres d'art del Gòtic- "treballant des de la independència i mantenint la identitat de cada centre".

Una col·lecció nacional d'art

"Fins avui s'ha parlat d'un conflicte entre el Museu Nacional (MNAC) i el Macba que mai no ha existit, però ara la relació serà més productiva que mai", va afirmar Marí. Volen deixar clars els discursos diferents dels dos museus (sense límits cronològics), establir criteris complementaris per adquirir obres d'art i transvasar públics i patrimoni fotogràfic. Ahir també van anunciar que es crearà una única col·lecció pública d'art a Catalunya, que "estigui on estigui dipositada", va assenyalar Mascarell, i independentment de la titularitat, estarà al servei dels diferents discursos elaborats per cada museu.

Marí va alabar el paper dels centres d'art catalans i Mascarell va anunciar que es nomenarà un coordinador d'aquesta xarxa -dotada amb un milió d'euros a l'any-, però va recordar que és feina dels ajuntaments desplegar-los.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT