O, si ho prefereixen, un bloc unionista. Hi ha sectors diversos que aposten per la unitat d’Espanya. Però no veig clar que formin un bloc, perquè els separen coses essencials. No penso en els eixos perpendiculars a l’eix nacional: de dretes i d’esquerres, fumadors i no fumadors, del Barça, de l’Espanyol o del Madrid... No va d’això. Es va veure en la celebració unionista del Dia de la Constitució, en què alguns van xiular el president Montilla o van protestar per les intervencions que demanaven que l’Espanya unitària respectés el català. Vull dir que hi ha constitucionalistes que tenen un model d’Espanya uniformista i d’altres que en tenen un de plural. A Catalunya sempre hi ha hagut gent que creia que Espanya podia ser l’estat dels catalans, però no la que tenim, una altra Espanya molt diferent. Ara s’han repartit. Alguns s’han desenganyat, creuen que aquesta altra Espanya no existirà mai, i per tant voten sí. Altres creuen que encara hi ha oportunitats, i votarien no. Entre els que defensen la unitat d’Espanya, no tots tenen la mateixa idea d’Espanya. No són un bloc. Des de l’unionisme s’ha saludat amb eufòria la ruptura del bloc sobiranista. Però els constitucionalistes també es xiulen entre ells.
