22 d’octubre: 'Ramon Trias Fargas va dir desenes de vegades que no era separatista'

Avui fa 25 anys de la seva mort, i tothom el reconeix com una de les mirades més lúcides i brillants del catalanisme i del liberalisme del nostre país. Per tant, és inevitable preguntar-se què pensaria del que està passant avui a Catalunya. No ho sabrem mai. El seu rebuig del separatisme era explícit, però tenia un context. El context ha canviat. Canviaria el rebuig? Hi ha gent que en coneix molt millor biografia i obra. Modestament, crec que Trias Fargas estaria satisfet de l’assumpció general dels seus arguments de catalanisme econòmic -dèficit fiscal, asfíxia premeditada-, però se sorprendria que parléssim tan poc de llengua. S’inquietaria davant dels símptomes de partidisme ideològic dels últims dies en el catalanisme. I el sorprendria l’onada independentista. La rebutjaria del tot? Ell feia una proposta federalista. Però va escriure el 1977: “Parlant de disgustos, me n’enduria un d’irreparable si ningú no estrenyia la mà que tan sincerament allargo des d’aquestes pàgines”. Trenta-set anys després, no l’han encaixada. Trias Fargas tindria per tant un disgust. I què fas, quan dónes la mà i no te l’agafen? Potser som aquí, ara, precisament per això. Pel disgust irreparable.