4 d’octubre: "La jugada de dijous del president Mas és arriscada, però transcendent"

Paradoxalment, pot tenir més transcendència la firma d’un decret menor sobre la junta electoral que la de la convocatòria de la consulta. Pel calendari: la d’ara s’ha fet després de la suspensió cautelar i per tant planteja un xoc amb la legalitat espanyola, potser no frontal, en un tema secundari i sense dramatisme, més important pel fur que per la substància. Després d’aturar la campanya per al 9-N per no posar en primera fila del risc els més vulnerables -no es pot obligar a desobeir-, ara Mas s’hi posa ell, assumint personalment el risc. Això crea un problema a l’Estat: una resposta desproporcionada provocaria irritació a Catalunya i incomprensió al món. Però si no hi ha resposta, queda oberta la porta a la desobediència. La jugada també té efectes interns. Alguns plantejaven la resposta al Constitucional en termes de valor (de pebrots, en dirien). Ja no cal. Mas va dir que això s’ha de guanyar amb neurones, no amb testosterona. La signatura de dijous obria la porta a l’acord unitari de divendres, positiu i imprescindible. Ha quedat clar que la tria no és entre el que té risc i el que no en té. La tria és per trobar allò que més convé a l’objectiu final.