BRUSSEL·LESLes draconianes retallades que Grècia s'ha vist obligada a fer a canvi dels rescats han abocat el país a una espiral d'atur, pobresa i creixement negatiu. Una cosa semblant pot passar a Espanya si demana un altre rescat i Brussel·les i els socis de l'euro no donen més temps al govern de Mariano Rajoy per reduir el dèficit. El debat sobre si tanta austeritat és contraproduent no és nou, però ara qui s'ha atrevit a desafiar Alemanya i ha alçat la veu en contra d'ofegar els països en crisi obligant-los a reduir dràsticament la despesa pública ha estat un dels organismes claus en els rescats europeus: el Fons Monetari Internacional (FMI).
La directora gerent de l'FMI, la francesa Christine Lagarde, ho va deixar ben clar en l'assemblea anual que l'organisme internacional va celebrar la setmana passada a Tòquio: "De vegades és millor tenir més temps per a les polítiques d'austeritat: és el que aconsellem per a Espanya, per a Portugal i també per a Grècia". L'FMI considera que les polítiques d'ajust són necessàries, però s'han d'aplicar amb flexibilitat, donant prou temps als estats més tocats per la crisi. Les noves previsions econòmiques de l'FMI dibuixen per a Espanya un futur negre, amb un creixement negatiu de l'1,3% del producte interior brut (PIB) l'any que ve.
Ruptura entre Lagarde i la UE
La posició de l'FMI contrasta amb la inflexibilitat de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que no sembla disposada a donar més temps per reduir el dèficit ni a Grècia ni a Espanya. Si fins ara el Fons Monetari Internacional i els estats membres havien treballat conjuntament i sense fissures supervisant les reformes a Grècia i a Portugal, les declaracions de la directora gerent de l'organisme poden haver creat una fractura entre Europa i l'FMI. O una ruptura entre dues de les dones europees més poderoses. Des de Brussel·les, però, la Comissió Europea nega tensions. "No crec n'hi hagi, és un debat complicat però no hem d'arribar a conclusions precipitades", diu el portaveu econòmic, Simon O'Connor.
De fet, el comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, també defensa una certa flexibilitat, o almenys adaptar el calendari de reducció de dèficit a les circumstàncies de cada estat membre. El problema és que qui té la paella pel mànec és Merkel. Per molt que pressioni Christine Lagarde o fins i tot Brussel·les, sense el vistiplau de la cancellera difícilment es podrà donar més temps a Espanya. Almenys ara l'FMI s'ha afegit a les veus contràries a tanta austeritat.
