Les empreses socials lluiten per un marc fiscal avantatjós

BarcelonaEls projectes empresarials lligats a un compromís social han crescut força els últims anys. Un de cada quatre nous negocis que es creen a la Unió Europea ja pertany a aquesta categoria d’empresa social, segons l’estudi Global Entrepreneurship Monitor. Aquests nous models de negoci, regits per uns principis diferents de l’empresa tradicional -pel que fa al repartiment de beneficis, la transparència o l’esquema de remuneracions- reivindiquen una figura d’empresa pròpia, que casi amb les seves necessitats, però que no els barri el pas per atreure inversors i finançar-se.

Empreses del tercer sector, emprenedors socials i una llarga llista d’entitats impulsen una iniciativa per crear a Espanya una nova societat limitada (SL) a la qual afegeixen el cognom d’“interès general”. La proposta de la nova societat limitada d’interès general (SLIG) es debatrà al Congrés de Diputats abans de l’estiu després que CiU la registrés a la Cambra fa uns mesos. Ara es proposen accelerar-ne els tràmits perquè arribi a discutir-se abans de vacances, assenyalen fonts del partit.

El document planteja que aquest tipus d’empreses tributin l’impost de societats amb un tipus reduït del 18% al 22%, i que els inversors tinguin una deducció fiscal de fins al 30% del capital o préstec que aportin a aquests projectes. També es planteja que puguin deduir-se una part dels dividends que rebin i el 100% de les pèrdues si és el cas.

“La SLIG permet a les iniciatives amb una missió social créixer i arriscar-se per poder donar resposta a problemes socials que també es fan cada cop més grans”, explica Miquel de Paladella, un dels fundadors de l’associació UpSocial, que està entre les principals impulsores de la proposta de llei.

Les empreses sota el paraigua d’aquesta nova figura jurídica es distingeixen no només per un compromís social, ja sigui orientat a la inserció, l’atenció de persones o la defensa del patrimoni, sinó també per uns trets de funcionament intern concrets. El repartiment dels beneficis, per exemple, estaria limitat al 30% mentre que el 70% restant s’hauria de reinvertir en el projecte. La gestió d’aquestes empreses hauria d’anar a càrrec d’un consell d’administració regit també per uns principis de transparència no només en el dia a dia sinó en aspectes com el sistema de remuneració de tota l’empresa.

La crisi desperta la necessitat

Ja hi ha moltes empreses, segons De Paladella, que funcionen sota aquests paràmetres sense tenir un marc legislatiu propi que sí que tenen altres països europeus com Itàlia i el Regne Unit. Altres països, com Alemanya i França, també estan desenvolupant les seves propostes. La mateixa Comissió Europea ja va engegar el 2011 un programa per impulsar la iniciativa d’empresa social i calcula que ja hi ha 11 milions de persones a la UE que depenen d’aquesta nova economia, un 6% del total de la població ocupada.

Però més enllà de seguir l’exemple de fora, De Paladella defensa que la principal motivació per crear a Espanya una societat limitada a mida per a les empreses socials és interna. “La crisi empeny a buscar solucions més sostenibles i eficaces a problemes socials, però sobretot a buscar solucions perquè puguin créixer més ràpidament del que ho fan els problemes”, afegeix. Fins ara, reconeix, aquestes iniciatives es vinculen molt al món del cooperativisme, però falta una alternativa dins de l’àmbit de l’empresa tradicional.

Hi ha molts exemples de potencials beneficiaris, afegeix De Paladella. L’empresa Special Sterne, que es dedica a donar feina a persones que tenen autisme traient el màxim profit a les habilitats especials d’aquestes persones, i l’empresa de fabricació de mobles L’Estoc, que dóna feina al Poblenou a persones amb discapacitat intel·lectual, en són només dues mostres.