Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Avortar el costum de disparar-se al peu

Des de fa uns mesos el Barça es va disparant trets al peu de manera desesperadament freqüent. Tants trets que la coixera és ben visible des de dins i també des de fora. Així, amb crosses i caminar dificultós, arribem a un mes decisiu per tancar definitivament l’hemorràgia o que la cosa es descontroli. O caixa o faixa. El TAS mirarà cap a una altra banda o deixarà en evidència la barreja entre prepotència i desorganització que ha derivat en una sanció d’un any sense fitxar. El jutge Ruz va treballant en l’episodi Neymar, mentre encara cou la ferida dels xiulets a l’estadi contra la figura del president amb el famós vídeo, i altres menudeses que distorsionen els nostres dies amb noms de jugadors com Vermaelen o Douglas.

Les coses estan canviant i, tal com va informar aquest diari el divendres amb treball periodístic d’Albert Llimós, el president Bartomeu està decidit a fer canvis per controlar la situació. La xiulada va generar un impacte en el pinyol dirigent del club, les conseqüències del qual encara no s’han desplegat del tot. D’entrada, Bartomeu ha fet una radiografia del seu entorn més directe i ha tirat dels personatges més competents que ha trobat. La primera conclusió a què ha arribat és curiosa. Li responen com ell vol els executius que ha escollit ell des que és president. En canvi, alguns dels que ja hi eren tenen la pistola fumejant i el gallet gastat de tant disparar-se a les extremitats inferiors. Des d’aquest prisma hem d’interpretar l’ascens a noves responsabilitats d’Albert Soler, que fins ara (només) tenia l’encàrrec de reconstruir els ponts malmesos amb les institucions espanyoles i internacionals, i ara tindrà al seu càrrec àrees sensibles com la comunicació.

El principal objectiu, doncs, consisteix a suturar les ferides obertes abans que es converteixin en llagues cròniques. Evitar que els peus de la junta directiva rebin més impactes de bala de foc amic, consolidar un funcionament intern sense accidents que trasbalsin l’estabilitat del club i quan tot això s’hagi aconseguit pensar a tirar endavant alguna cosa que s’assembli a una acció de govern presentable a la reelecció en els comicis. Siguin quan siguin.

Que l’estratègia del president Bartomeu resulti encertada només depèn del mateix president. Ha escollit les fitxes amb les quals vol jugar la partida. Ara només li falta prendre les decisions imprescindibles i prendre-les fins al final. Amb totes les conseqüències. Quedar-se a mitges és com apuntar al dit gros del peu i prémer el gallet.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT