1. Franquisme
El Barça segrestat, llibre de Xavier G. Luque i Jordi Finestres. Molt recomanable. Crònica detalladíssima dels primers set anys en què la dictadura de Franco depura el Barça i li fa pagar el seu passat regit per la democràcia, socialment transversal i de tarannà catalanista. Tot el que els neguitejava, vaja.
2. Rossend Calvet
Enmig de personatges sinistres, el llibre remarca heroïcitats. Rossend Calvet i Mata, exatleta, gendre del conserge de les Corts i secretari del club, va ser qui el 26 de gener del 1939 va salvar l’estadi de l’ocupació dels militars que, entrant per la Diagonal, es van desviar cap a la Travessera de les Corts.
3. Martí Olivares
El 9 de febrer del 1948, i després de vuit mesos d’investigació, el cap de la policia de Barcelona, Luis Martí Olivares, redacta un informe sobre el passat polític del Barça. Des d’un “ Gamper de ideas separatistas ”, en endavant tot esgarrifa. Són les quatre pàgines de l’informe de la infàmia. De lectura obligada.
4. Enrique Piñeyro
Nascut a Madrid, el marquès de la Mesa de Asta va ser nomenat per presidir el Barça a partir del 1940. Sempre s’ha escrit que va acabar sent un defensor del club davant les injustícies del Movimiento. El llibre desvela que no n’hi ha per tant. Va executar, fil per randa, la depuració institucional.
5. Raich
El capità del Barça del 1940 va ser el primer a rebre un trofeu lliurat per Franco. La final de Copa del Generalísimo, guanyada a l’Athletic (4 a 3), es va jugar a Chamartín. Franco hi va anar per sorpresa, va arribar al minut 5 i el partit es va aturar perquè els futbolistes catalans i bascos el saludessin amb el braç alçat.
