Publicitat
Publicitat

LLIGA

El Madrid es manté a 5 punts de distància, tot i el patiment inesperat, abans del Bernabéu

El Barça s'imposa a un Betis insolent amb coratge

El Barça continua a la caça del Reial Madrid a la Lliga, però ahir va tenir molts més problemes dels que s'imaginava. El Betis, que tot i el 5-0 de l'any passat a la Copa del Rei va deixar una molt bona impressió i va jugar molt bé al Camp Nou quan encara equip de Segona Divisió, ahir va jugar de tu a tu al Barça, amb les mateixa armes, disputant-li la possessió amb valentia, i quasi s'endú un premi gros de l'estadi. La diferència, però, va ser la qualitat extrema dels blaugranes a la hora de definir. Per la resta va ser un partit jugat entre dos equips que jugaven com un equip gran. L'un ho és, l'altre no.

El tècnic del Barça, Pep Guardiola, va decidir reservar Alves i Piqué pensant en el partit de dimecres al Bernabéu, però al brasiler el va necessitar en la segona part davant les dificultats que li va plantejar el Betis i perquè Cuenca no va tenir el dia més inspirat.

Des del primer minut de partit el Betis va demostrar al Barça que el forçaria més que ningú en defensa, i que buscaria les pessigolles a la defensa de tres homes -que Guardiola va oblidar a la segona part-. Jorge Molina va viure al límit del fora de joc i després de dues accions en què va caure-hi el davanter bètic va guanyar l'esquena a Mascherano al minut 6 i Valdés, com sempre atent, va rebutjar a còrner amb el peu. En aquest còrner Dorado va rematar de cap al primer pal i el porter de Gavà un altre cop va salvar el gol visitant.

La reacció del Barça a aquestes dues accions del Betis va ser fulminant, i en dos minuts li va clavar dos gols. Xavi a porteria buida i Messi arribant des de darrere. Aquest 2-0 en un tres i no res podia haver desinflat la valentia del Betis, però l'equip de Pepe Mel no es va arrugar, sinó tot el contrari. I així, triangulant al mig del camp amb associacions curtes, com fa el Barça, el Betis va desarticular el joc blaugrana, que s'havia adormit un pèl després del 2-0. Al minut 31 Rubén Castro acabava amb el rècord de Víctor Valdés al Camp Nou. Es veia a venir, i el Betis fins i tot es va merèixer arribar al descans amb 2-1 al marcador.

En la represa, l'entrenador visitant, Pepe Mel, va fer entrar Roque Santa Cruz, un excel·lent davanter paraguaià, per anar a buscar el Barça a dalt de tot. L'atreviment dels sevillans va desarmar els catalans, que no sabien com imposar el seu joc. Així, quasi sense adornar-se'n, va arribar el segon gol del Betis, precisament amb un gran xut de Roque Santa Cruz des de la frontal ajustat al pal, impossible per a Valdés. La reacció de l'estadi, però, va ser fonamental, ja que poc després del 2-2 van començar els crits d'ànim cap a l'equip, que va notar el suport de l'afició, va reaccionar i va començar l'atac i gol blaugrana fins que va obtenir el premi del gol.

Leo Messi, que tot i el gol continua sense aquella espurna habitual, es va trobar sol a l'àrea petita en una gran combinació al primer toc d'Iniesta i Cesc Fàbregas, però Nacho va ser més ràpid i li va prendre la pilota dels peus. El Barça cada cop estava més a prop del gol, l'olorava. Andrés Iniesta, amb aquella màgia habitual amb la pilota als peus, va driblar Jefferson Montero a dins de l'àrea, que el va fer caure amb el genoll quan ja estava vençut. El penal era claríssim des de tots els punts de vista, però l'àrbitre Iglesias Villanueva va ensenyar targeta groga a Iniesta per simular-lo, cosa que va provocar la indignació del manxec i de tot el públic. En l'acció següent, però, Mario va veure la segona targeta groga en aturar Messi en carrera, i això va ser el final del Betis. La victòria del Barça acabaria caient com fruita madura.

El davanter xilè Alexis va tenir tres ocasions consecutives en tres minuts; primer va xutar als peus de Casto, després va rematar de cap per sobre del travesser, i a la tercera no va fallar, va fer un bon control a una bona passada vertical de Xavi i va connectar un fort xut que la mà de Casto no va poder aturar. El 3-2 va acabar amb la resistència del Betis, que amb un home menys va aixecar la bandera blanca.

El 4-2 de Leo Messi de penal a les acaballes va posar-hi la rúbrica, i ara ja es pot començar a pensar en el Madrid i la Copa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT