Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Cesc se sotmetrà avui a unes proves mèdiques Per saber si pot jugar demà

Catorze anys esperant poder jugar al Camp Nou

Cesc Fàbregas sabrà avui si pot jugar o no demà al Camp Nou. El maresmenc, que va créixer somiant poder arribar algun dia a l'estadi blaugrana, fins ara només hi ha pogut jugar amb la selecció catalana. En el seu moment, va preferir marxar del Barça perquè Arsène Wenger li va prometre el cel al nord de Londres. I amb els gunners ha vist com les lesions el van deixar sense poder jugar-hi la temporada passada i ara posen en risc la seva presència en el partit de tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions.

A l'Arsenal, hi ha cert optimisme quan es parla de la lesió de Cesc, que va tenir unes molèsties als isquiotibials en un partit de lliga davant de l'Stoke City. Ahir, el jugador català va fer recuperació mentre des del seu Twitter donava les gràcies als aficionats que aquests dies li envien mostres de suport. Però la seva presència a l'estadi dependrà de les proves a què serà sotmès avui a les instal·lacions de l'Arsenal. El club anglès, com és habitual, s'entrenarà a casa i acte seguit volarà cap a Barcelona. I d'aquestes proves dependrà que Cesc sigui a l'avió i faci un trajecte que està tip de fer.

Un somni de 14 anys

Cesc es va entrenar per primer cop amb els colors del Barça un 10 de novembre del 1997. Llavors, malgrat ser un nen, ja vivia entre dos clubs, com ara. N'hi havia un que li havia donat una oportunitat i estimava, el Mataró. I un altre que picava a la porta i que el feia feliç, el Barça. Més o menys com ara. Cesc jugava a l'aleví A del Mataró malgrat que era un any més jove que la resta de jugadors. Era la joia del futbol base del club groc-i-negre, però Rodo Borrell, tècnic del futbol base blaugrana, el va descobrir tot i que el club maresmenc fins i tot va intentar amagar-lo. A finals del 1997, el Barça va pactar amb el Mataró que Cesc seguiria jugant amb el club maresmenc, però que ja s'entrenaria un cop per setmana amb el Barça. Concretament, els dimecres. Van començar els viatges en taxi cap a la Masia per a un nano que la següent temporada ja va passar a ser del tot futbolista del club que estimava, el Barça.

El caràcter del capità

Jack Wilshere, el nou talent del futbol base de l'Arsenal, reconeixia no fa gaire que sempre és mira Cesc com a model a seguir. "Com a futbolista és fantàstic, però tothom em deia que havia de fixar-me en el seu caràcter. És un guanyador nat, no accepta perdre. Si juga, ens aporta molt. Pel futbol i pel caràcter". La presència de Cesc, doncs, preocupa de veritat els londinencs. Molt més que la baixa de Van Persie, Walcott o un Wilshere que ahir, via Twitter, deixava clar que serà a Barcelona. Perquè el jove talent nascut a prop de l'estadi de l'Arsenal, al barri d'Islington, sembla imitar el català fins i tot en la passió per les noves tecnologies.

"Cesc és el nostre capità. Un jugador que no deixa de créixer cada temporada. És important tenir-lo a la gespa", admetia no fa gaire el mateix Arsène Wenger, l'home que va ser capaç d'aconseguir convèncer Cesc perquè deixés aparcat el somni de jugar a l'estadi blaugrana per marxar a Londres. En l'àmbit futbolístic, Cesc ho estava fent realment bé al Barça. Era reconegut, estimat i semblava que hi tenia futur. Però tota la bona feina feta pels tècnics no es veia reflectida als despatxos, on es deixava que joves talents no tinguessin contractes o no s'assegurava el que Wenger sí que va dir a Cesc i els seus pares: "Si véns a l'Arsenal, en un o dos anys ja debutaràs amb el primer equip. I en dos o tres anys, ja seràs fix. Després, titular". Dit i fet, Wenger no va mentir al maresmenc, que va seguir aquest full de ruta fins esdevenir el capità més jove en la història de l'Arsenal. Ara, cada cop que surt a la gespa de l'Emirates Stadium, el rep una pancarta on es llegeix "El Capitan". A Londres, és estimat. Fins i tot un dels aficionats gunners més mediàtics, l'escriptor Nick Hornby, va felicitar aquest diari pel seu naixement desitjant-li molta vida, però avisant que deixéssim d'emprenyar amb Cesc. "Es queda a Londres", deia.

Un gallec nascut a Londres, Josep Maria Cagigao, va ser el culpable que Cesc acabés a Anglaterra. Observador de l'Arsenal a la Península, solia venir des de Galícia, on vivia, i un dia va veure Cesc amb el Barça. Va trucar immediatament al seu cap, Steve Rowley, i aquest va passar l'informe a Wenger. En poques setmanes ja l'havien vist una desena de vegades i es van posar en contacte amb els seus pares.

Amb el Barça en un moment d'impàs a títol institucional, sense garantir que tots els joves talents arribarien a l'estadi i amb el jove jugador tampoc vivint bons moments personals a casa seva (l'avi de Piqué, Amador Bernabéu, recorda que sempre el tenia per casa seva), les paraules de Wenger van seduir el jugador. Just abans que molts descobrissin Cesc al Mundial sub-17 de Finlàndia del 2003, quan va ser el millor jugador i el màxim golejador del torneig, els gunners es van fer amb els seus serveis utilitzant la vella tàctica del canvi de domicili dels pares.

"És un jugador molt important per a ells. Els dóna molt de caràcter. Si juga, l'Arsenal serà diferent", admetia diumenge Mascherano, que és va fer un fart de jugar contra el català a la Premier amb el Liverpool. "Cesc és dels millors jugadors del món. La seva baixa pot ser important", admetia Xavi Hernàndez, que el coneix de la selecció. Amb qui més es fa, però, és amb Gerard Piqué, amic de tota la vida, i Carles Puyol. Curiosament, dos futbolistes que de ben segur no seran demà al Camp Nou. Un per sanció i l'altre perquè encara no ha rebut l'alta mèdica. Que Cesc hi sigui dependrà de les proves a què serà sotmès avui. Si com sembla són favorables, demà Cesc arribarà per fi a la gespa que va trepitjar per primer cop quan va oferir una lliga guanyada amb el cadet al descans d'un partit del Barça. Ho farà amb una altra samarreta. I amb tot el barcelonisme pendent del que fa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT