Enviat especial a MilàHores abans d’enfrontar-se al Barça en el partit pel tercer i el quart llocs de l’Eurolliga (17 hores, Esport3 i Canal +1), Ettore Messina, entrenador del CSKA de Moscou, atén l’ARA en un hotel de Milà. Capcot, el tècnic sicilià intenta superar el cop.
Quina valoració fa de la semifinal?
La derrota de divendres és molt dura. Aquest grup de jugadors ha tingut tres final four seguides molt dures. És clar que alguna cosa passa. Mentre controlem el partit fem coses molt bones i, en moments de pressió, cometem errades. La meva frustració és perquè no he pogut ajudar els jugadors a fer les coses de manera més senzilla en els moments clau i a entendre que en els moments de màxima pressió no és amb l’atac que tu pots canviar les coses sinó amb la defensa i el rebot.
Quin resum de la temporada fa? Arribar a la final era un objectiu important, però les coses significatives d’una temporada no canvien per un partit. Has de tenir perspectiva per valorar les coses. Estic content d’haver arribat a la final four perquè no era tan fàcil ni tan senzill. Hi havia molts equips bons aspirant a classificar-se.
Ha acabat la seva etapa a Moscou?
Sí, ho hem parlat amb el club. El balanç que en faig és que aquests últims dos anys han sigut més durs que els primers quatre, però tot i així penso que ha estat una bona experiència.
Què és pitjor, perdre una semifinal que tenies guanyada o que et passi com al Barça?
Són dues derrotes doloroses. He viscut la rivalitat del Barça i el Madrid i puc entendre que és molt dur. Els dos equips hem quedat enfonsats. No sé com ni quan podrem reaccionar.
Com veu la final?
Per la demostració de força que ha fet durant la temporada i per la semifinal d’ahir, hi ha poca gent que pensi que el Madrid pugui perdre la final, però el Maccabi no té res a perdre i és un equip que sempre complica l’atac al conjunt blanc.
Catalunya està vivint un moment especial. N’està al cas?
No conec els detalls, però des de fora és clar que una cosa és el que diuen les lleis i una altra la força de la gent. Som en un món en què hem de trobar de manera política i no de manera agressiva solucions per protegir els drets de les minories. Catalunya té una història, una llengua i una identitat. Haurà d’arribar un moment en què les dues parts s’asseguin juntes i busquin solucions. No pot passar desapercebut que més d’un milió de persones sortissin al carrer. No conec la legislació concreta detalladament, però no entenc per què Catalunya no pot ser un país normal.
