Sánchez redobla el seu pols a Trump i escriu a 'The Economist' que no deu "obediència cega" als EUA

MadridPedro Sánchez s'ha refermat en el "No a la guerra" que el situa com l'antítesi de Donald Trump dins de la Unió Europea i ha redoblat el pols amb el president dels Estats Units amb la publicació d'un article a 'The Economist' aquest divendres. El president del govern espanyol hi exposa el posicionament que l'ha dut al xoc amb l'administració Trump i argumenta que no deu "obediència cega" als EUA, per molt que sigui un país aliat, en el "camí temerari" que ha emprès a l'Iran. Sánchez hi ha insistit en una compareixença posterior a una cimera hispanoportuguesa celebrada a Huelva. "Entre països aliats és bo ajudar quan es té raó i també assenyalar quan s'està equivocat o s'està cometent un error", ha dit.

El cap de l'executiu espanyol ha titllat "d'extraordinari error" la guerra a l'Iran. "No a repetir els errors del passat. No a la idea que els problemes del món es poden resoldre amb bombes", afirma justament Sánchez al setmanari anglès recordant el precedent de la guerra a l'Iraq de 2003. A 'The Economist' Sánchez nega que aquest posicionament sigui per "antipatia" cap al govern dels EUA.

En paral·lel a aquest missatge en l'àmbit internacional, Sánchez compareixerà al Congrés en les pròximes setmanes per donar comptes del conflicte al Pròxim Orient. Ho ha sol·licitat ell mateix. Encara no hi ha una data fixada, però serà previsiblement a finals d'aquest mes. Fonts de la Moncloa la situen després del pròxim Consell Europeu amb els caps d'estat dels 27 membres de la UE, previst el 19 i 20 de març. L'objectiu de la compareixença és "escoltar les opinions i suggeriments" dels altres grups sense demanar-los cap autorització, segons ha concretat la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, en una atenció als mitjans.

Montero ha respost així la reclamació feta aquest mateix divendres pel PP. Els d'Alberto Núñez Feijóo sostenen que el govern espanyol hauria de demanar permís a la cambra espanyola per enviar ajuda militar a Xipre. "Sánchez no pot posar en perill la vida dels nostres militars sense l'autorització del Congrés", argumenten fonts dels populars que es queixen també que es van assabentar de la notícia pels mitjans. El govern espanyol descarta sotmetre a votació l'enviament de la fragata Cristóbal Colón a l'illa —on es va interceptar un atac de l'Iran i els seus aliats contra una base militar britànica— en coordinació amb la resta de països europeus. Montero ha defensat que no és necessari perquè "no es tracta d'una acció ofensiva" sinó que és un moviment defensiu per "reforçar les capacitats dels aliats de la UE". "És una missió europea de socis europeus en suport a un país europeu", ha reafirmat també aquest divendres el ministre de Presidència, Félix Bolaños.

El PP discrepa amb aquesta interpretació i destaca que els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) i Mariano Rajoy (PP) van demanar fins a 26 autoritzacions al Congrés, en ple o comissió, perquè l'exèrcit participés en operacions a l'exterior. I assegura que l'ara president espanyol no ho ha fet "mai" assenyalant que el lema de Sánchez no és el "No a la guerra" sinó "No al Congrés". Així doncs, el conflicte s'ha convertit en un nou terreny de confrontació entre els dos principals partits de l'Estat. Montero ha aprofitat per tornar-s'hi recriminant al PP que demani explicacions i una votació, però no aclareixi quin és el seu posicionament. La vicepresidenta primera s'ha preguntat si els populars votarien a favor o en contra d'enviar la fragata a Xipre, una qüestió que la vicesecretària del PP Cuca Gamarra ha evitat respondre.

En una altra atenció als mitjans, la dirigent popular no ho ha aclarit escudant-se en la necessitat de tenir primer tota la informació al respecte. Montero, en canvi, ha opinat que els de Feijóo tenen una actitud "erràtica", "servil" amb Trump o, com el cas de l'ajuda a Xipre, directament desconeguda. Enmig de la tensió amb els Estats Units i mentre Génova fa equilibris entre la "denúncia de la tirania del règim iranià" i la crida a la "contenció", Isabel Díaz Ayuso —que actua per lliure i s'ha situat sense miraments com l'antítesi de Sánchez— ha anunciat un viatge aquest cap de setmana a Nova York per "atraure a Madrid noves inversions d'empreses líders mundials".

Oposició ciutadana a la guerra

Més enllà de la posició dels partits, una enquesta de 40dB publicada aquest divendres a la Cadena Ser i a El País assenyala que dos de cada tres espanyols (68%) s'oposen a la guerra començada pels EUA i Israel a l'Iran. Només el 23,3% dona suport a la campanya militar contra el règim iranià, segons el sondeig, que també apunta que una mica més de la meitat dels ciutadans, el 53,2%, avalen la decisió del govern espanyol de vetar als EUA l'ús de les bases de Morón i Rota per atacar Teheran.

Sánchez, a qui un 42,2% dels enquestats aproven les actuacions respecte del conflicte –només un 18,7% donen suport a la reacció de Feijóo–, ha transmès aquest divendres la solidaritat d'Espanya al sultà d'Oman i a l'emir de Qatar pels "injustificables atacs" que han patit els seus països per part de l'Iran. Fa 24 hores va fer el mateix gest amb el president del Líban, Joseph Aoun, a qui va traslladar un "suport total" davant dels bombardejos israelians.