Hi havia expectació. I amb raó. Gairebé un mes després de l’últim partit, Gerard Piqué tornava a jugar. Des de la derrota estrepitosa al Bernabéu que el central no jugava, i els rumors sobre el seu estat de forma i les relacions amb l’entrenador estaven a l’ordre del dia. Per calmar-ho tot plegat calia jugar i completar una bona actuació. Ho va fer: va jugar i se’n va sortir. Sense luxes, però amb solvència. Un primer pas, almenys, per recuperar aquell nivell que el feia titular indiscutible.
Era evident que no n’hi havia prou amb les paraules de Luis Enrique per calmar l’entorn. Passava alguna cosa amb Gerard Piqué. Superada la lesió, es va asseure a la banqueta i van començar els rumors. Que si jugava amb el mòbil a la Supercopa de Catalunya, que si tenia menys intensitat als entrenaments, que si no estava en forma… L’entrenador tampoc hi va contribuir gaire, esquivant respondre o limitant-se a dir que si no jugava era per “decisió tècnica”. Evidentment, calien més explicacions o, si més no, saltar a la gespa i jugar, com ja havia fet amb la selecció espanyola. Ahir, finalment, va ser el dia que va tornar a jugar al Camp Nou.
Gerard Piqué va completar una bona actuació. Sense luxes, això sí, però prou bona per superar la prova després d’un mes excessivament polèmic. Sobretot, va ser bona perquè, a diferència d’altres partits, no va patir tant al darrere ni quan l’equip avançava la línia. Sergio Busquets i Jordi Alba el van ajudar: el primer va estar pletòric en el treball al migcentre defensiu i va tallar bona part dels atacs que haguessin arribat a la seva zona, i el segon va estar impecable en les ajudes i va córrer com ningú per tapar les arribades dels jugadors andalusos.
En la faceta ofensiva també es va veure un bon partit de Piqué. Mascherano era a la graderia i el central ho va aprofitar per demostrar que era millor que el jefecito traient la pilota jugada o incorporant-se a l’atac. Ara bé, no n’hi ha prou posant-hi ganes, com es va demostrar a la segona meitat, amb el partit resolt, quan va sortir al contraatac però no va ser ni prou ràpid ni prou fi en l’assistència.
El d’ahir era l’examen del setembre. Posem-li un bé. O un necessita millorar. Per bé o per mal, Piqué sempre serà esclau d’aquell jugador que va ser del 2008 al 2011. Falta veure si, amb continuïtat i més partits, s’hi acosta. Encara falta, sí, però partits com ahir serveixen per donar-li el benefici del dubte.
