McClean i El-Zaher, dos futbolistes rebels

BarcelonaAnualment al novembre se celebra al Regne Unit el Remembrance Day, en record als soldats britànics morts en combat des de la Primera Guerra Mundial. La data es commemora lluint l'anomenada Poppy Appeal, una flor de paper que simula una rosella que des dels anys vint del segle passat es va convertir en un dels símbols de l'Imperi Britànic. L'origen d'aquesta icona és el poema Flanders fields , escrit pel soldat canadenc John McCrae després de prendre part a la batalla d'Ypres, on van morir 325.000 militars britànics. Va ser una ofensiva devastadora que va deixar un escampall de morts als prats, que amb l'arribada de la primavera es van omplir de roselles. La Royal British Legion, una organització benèfica que vetllava pels veterans de guerra, va començar aleshores a vendre aquestes flors de paper.

Des de llavors els britànics recorden els seus caiguts lluint una Poppy Appeal. La tradició ha perdurat fins als nostres dies, i el futbol no n'ha estat aliè. Així, és costum que els jugadors llueixin a les samarretes una rosella al costat de l'escut. Però no tothom hi combrega. James McClean, jugador del Wigan, aquest any no l'ha portat. I no és el primer cop que l'internacional irlandès s'hi nega. Nascut a Derry, McClean va rebutjar jugar amb la Poppy Appeal quan el 2012 defensava els colors del Sunderland. La seva acció li va comportar una allau de crítiques i amenaces de mort. L'exjugador del Derry City va manifestar: "Ells tenen les seves creences i jo les meves. No me'n penedeixo, l'any vinent faré el mateix". McClean ja havia estat al centre d'una altra polèmica quan al seu Twitter va recomanar la cançó The broad black brimmer , del conjunt folk nacionalista The Wolfe Tones, que descriu la història d'un membre de l'IRA. Aquest any McClean no ha estat convocat amb el seu conjunt per enfrontar-se al Yeovil Town, un partit que coincidia amb la celebració del Remembrance Day. El seu tècnic, Owen Coyle, ha assegurat que està lesionat.

Rebels d'Egipte

També aquest novembre, un altre futbolista ha protagonitzat un acte similar de rebel·lia. Aquest cop els fets han passat a Egipte durant la tornada de la final de la Champions africana, que enfrontava a l'Al-Ahli amb l'Orlando Pirates sud-africà. El conjunt egipci, que en el partit d'anada va empatar a un a Johannesburg, es va imposar al Caire i va revalidar el títol. El capità Mohamed Aboutrika va avançar els cairotes al minut 54 i poc després el davanter Ahmed Abd el-Zaher va confirmar la victòria amb un segon gol. Però la celebració d'El-Zaher va generar una gran debat al país, fins al punt que l'Al-Ahli ha decidit apartar-lo de l'equip. En marcar el gol el futbolista va mostrar quatre dits estesos al públic, un gest anomenat rabaa que ha esdevingut un símbol de solidaritat amb els islamistes i fa referència als partidaris de Mursi represaliats a la mesquita Rabà al-Adauiya l'estiu passat.

Davant l'acció d'El-Zaher, un directiu del club va manifestar que el jugador "havia confós la política amb l'esport". Per la seva banda, el ministre d'estat per l'Esport, Taher Abu Zeid, va declarar que esperava que "la federació de futbol del país el suspengués" per la seva salutació, ja que la considerava "un greu insult". El-Zaher, suspès de sou i feina, no formarà part de l'expedició que viatjarà al desembre al Marroc per disputar el Mundial de Clubs organitzat per la FIFA. Lluny de ser un cas aïllat, s'insereix en l'espiral repressiva del govern militar, que després de suspendre la Constitució i dissoldre el Parlament ha iniciat un seguit d'actuacions contra l'oposició i els que han mostrat la seva solidaritat amb els islamistes. El futbol, doncs, ni a Anglaterra ni a Egipte pot defugir la censura i mantenir-se al marge del context sociopolític. McClean i El-Zaher en són dos clars exemples.