Publicitat
Publicitat

POLÍTICA DE CLUB

Experts en finances expliquen com reduir el deute sense que afecti els èxits esportius

Objectiu 2014: fer solvent el Barça

L' actual junta directiva del Barça té una missió: aprofitar l'excel·lent moment esportiu que viu el club per sanejar-lo econòmicament. Aquest objectiu té una data límit, imposada, d'una banda, per l'ambició de la directiva de Rosell i, de l'altra, per la nova normativa de la UEFA anomenada Financial Fair Play, que forçarà tots els clubs a tancar els seus exercicis amb balanç positiu per poder participar en les competicions europees abans del 2014.

El vicepresident econòmic del Barça, Javier Faus, va assegurar fa uns mesos que aspiren a aconseguir que "d'aquí dos o tres anys, el Barça sigui el club més sostenible del món" i, des d'aleshores, s'està treballant en aquesta línia per complir-ho. Dos professors de finances analitzen si reduir el deute de 364 milions d'euros del Barça en tan poc temps és possible i com s'hauria de fer.

Externalitzar serveis

La gestió de Barça TV per part de Mediapro és el cas més sonat

El club encara no ha resolt tots els interrogants que envolten la cessió de Barça TV a Mediapro i els professionals que hi treballen desconeixen quina serà la logística del traspàs de responsabilitats, perquè les funcions dels treballadors del canal no es limitaven només a la producció de continguts per a la televisió, sinó també per a la web del Barça i altres entorns del departament de premsa del club. Però el cas és que l'operació obre un precedent que el club ni confirma ni desmenteix que vulgui extrapolar a altres àmbits. Els arguments que donava el director general del club, Antoni Rossich, als treballadors de Barça TV en una reunió mantinguda a finals de la setmana passada eren purament empresarials i és per això que no es pot descartar que es vegin afectats altres serveis, com ara el Museu o l'Oficina d'Atenció al Barcelonista: "El club és una entitat esportiva que no sap ni té per què gestionar una televisió. És millor que ho faci una empresa especialitzada". El professor d'Esade Santiago Simón explica que "el risc d'externalitzar és que acabes tenint dependència d'algú altre", i afegeix que, en tot cas, "és una fórmula de reduir costos, però no de liquidar el deute".

Cost útil i cost inútil

S'ha de definir bé quines són les despeses importants i quines no

Joan Tarradellas, docent a EADA (Escola d'Alta Direcció i Administració de Barcelona), creu que el que ha de fer la directiva en aquest context de deute que viu el Barça és tenir clar per on ha de passar les tisores i distingir entre les partides pressupostàries supèrflues i les que no accepten reducció. "S'han de retallar les despeses inútils, com ara els luxes en viatges o reduir considerablement l'estructura directiva, però no s'ha de tocar res que afecti el rendiment del primer equip. I això implica el planter, la Ciutat Esportiva, els serveis mèdics, els jugadors..."

Simón, d'Esade, afegeix: "El Barça s'ha de dedicar a jugar a futbol i garantir el model, i tot el que no sigui el core business del club, és a dir, tot el que sigui perifèric al que passa al camp, s'ha de poder transferir". I explica que és molt més còmode "funcionar amb proveïdors, com fa el sector automobilístic, que amb personal propi". El perill és equivocar-se i externalitzar un servei sobre el qual seria més convenient conservar tot el poder. "La restauració de l'estadi no és com la comunicació d'un club com el Barça, on la comunicació és estratègia".

El jugador, principal actiu

La compravenda d'un futbolista és l'acció que reporta més diners

Un club com el Barça no aspira a desprendre's dels seus millors jugadors perquè el que vol és guanyar títols i fer-ho amb bon futbol i els èxits actuals reclamen continuïtat i, segons afirma la directiva, en tindran per a molts anys més. "Però tots els clubs esportius perden diners. A nivell d'explotació, tots són deficitaris i només treuen diners de les plusvàlues de comprar i vendre jugadors", argumenta Simón. Tarradellas, a més, recorda que això ja s'ha fet aquest estiu amb els joves del planter que no tenien lloc al primer equip. "S'ha d'aprofitar el bon moment de La Masia i com agrada fora l'estil Barça. Vendre jugadors no sempre agrada al soci, però és una manera ràpida de fer caixa".

Les vendes de blaugranes en el mercat d'estiu no van ser escandaloses, però sí força rendibles perquè els tres principals traspassos van ser de jugadors formats a casa. Bojan va marxar al Roma per dotze milions d'euros, Oriol Romeu al Chelsea per cinc i Jeffren al Benfica per quatre.

Vendre patrimoni

Rosell va assegurar durant les eleccions que no ho faria

L'actual directiva va garantir durant el procés electoral que el Barça no perdria cap propietat, però els dos experts coincideixen que vendre patrimoni seria una fórmula ràpida de minimitzar el deute. "El Barça no necessita acumular patrimoni sinó que té la prioritat de resoldre el deute. El leaseback seria una fórmula menys traumàtica de fer-ho", diu Tarradellas, d'EADA.

El leaseback és una tècnica financera que consisteix a vendre's una propietat però llogar-la després per seguir utilitzant-la. El Barça ho podria fer amb els terrenys que no explota, com ara els de Viladecans, amb els que explota menys, com ara la pista de gel o el Miniestadi, o fins i tot amb el Camp Nou. "Els bancs ho fan amb les oficines", explica Simón, que planteja també l'opció de "vendre concessions per gaudir d'ingressos anticipats".

Reforçar la marca 'Barça'

Cap acció per reduir la càrrega financera ha d'afectar el model

Més dràstica o menys, la línia d'actuació del club per deixar el deute a zero ha de conservar l'excel·lència d'un model que funciona amb èxit. "Res ha d'alterar el bon funcionament de l'equip", insisteix Simón. Tarradellas va una mica més enllà. "El club ja promociona bé la marca, ara és el torn del soci".

Si es vol treure pit pels títols del Barça, diu, "s'ha d'assumir que toca fer un esforç econòmic i acceptar un augment de la quota anual". I proposa: "El club pot inventar fórmules per retornar els diners que els socis avancin ara. La massa social és molt gran i solucionaria bona part del problema. Però el soci és qui vota i no és fàcil que una directiva prengui aquesta decisió".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT