Toni Freixa, l’home afí a Sandro Rosell

BarcelonaJosep Maria Bartomeu ha acabat d’arraconar Toni Freixa. Freixa va entrar a la directiva el 2010 com un dels directius més afins a Sandro Rosell, però amb la dimissió del president, al mes de gener, el seu pes específic va disminuir. Primer va deixar de ser el portaveu, després el van apartar de l’àrea jurídica i finalment ha deixat de ser el secretari. Dilluns, abans de la reunió ordinària de la junta, el president Bartomeu l’hi va comunicar personalment.

Freixa havia arribat al club el 2003, primer com a assessor jurídic extern i després com a membre de la comissió disciplinària. Joan Laporta acabava de guanyar les eleccions i treballava a marxes forçades per modernitzar el Barça. La gestió donaria els seus fruits des del punt de vista esportiu, però el tarannà de l’expresident no va agradar a alguns companys de junta. En aquest escenari convuls, Freixa va decidir deixar el club només una setmana abans que Sandro Rosell decidís fer les maletes i abandonar la vicepresidència esportiva. Amb ell també van dimitir Javier Faus i Josep Maria Bartomeu, i unes setmanes després Jordi Moix.

Nascut l’octubre del 1968 a Barcelona, exjugador amateur de futbol i llicenciat en dret, Toni Freixa abandona el 2004 el despatx d’advocats d’Alejandro Echevarría, cunyat de Laporta, amb qui no va acabar de bones maneres, ja que Echevarría el va denunciar per un problema de facturació, un cas guanyat per Freixa. Freixa es va aliar amb Sandro Rosell i hi va treballar colze a colze perquè pogués assolir el càrrec de president el 2010. Un cop guanyades les eleccions, ocuparia un lloc de privilegi en l’òrgan rector blaugrana, com a secretari i portaveu. Quatre anys després, quan Rosell va renunciar, tot plegat començaria a trontollar.

L’inici dels problemes

Les primeres discrepàncies entre Freixa i els companys de junta arribarien arran del cas Neymar, en concret per la manera d’actuar quan el soci Jordi Cases va demanar per escrit què se n’havia fet dels 40 milions d’indemnització pagats al pare del futbolista, o quan el mateix soci va interposar una querella. “No va saber veure la magnitud del cas i no el va plantejar bé”, diu una font del club. Com a responsable de l’àrea jurídica, no va poder evitar una lluita de poder interna en una àrea que va encaixar derrotes com la sanció de la FIFA o el recurs denegat a la sanció de Luis Suárez, uns casos en què Freixa, cada cop més apartat, “ficava el nas”, segons la mateixa font.

Els directius tampoc no veien amb bons ulls els resums que feia com a portaveu després de les reunions de la junta. Per això una de les primeres decisions de Bartomeu com a president va ser rellevar Freixa d’aquesta funció, a principis de febrer. L’arribada de Bartomeu va agreujar la crisi. “Hem de seguir el nostre rumb. Els directius que no hi estan d’acord ja s’hi afegiran o es quedaran pel camí”, havia avisat Bartomeu. La relació de Freixa amb els companys de junta es va anar complicant, ja que Freixa era crític en diferents aspectes, com la pancarta “La Masia no és toca” -posterior a la sanció de la FIFA-, la gestió de Zubizarreta o el fitxatge dels porters, ja que ell volia Courtois.

A l’estiu Freixa era rellevat de l’àrea jurídica -que ara serà reestructurada amb una nova incorporació- i dilluns va deixar de ser el secretari de la junta. La gota que va fer vessar el got, segons RAC1, és que Freixa va anar per lliure en l’acció de responsabilitat, intentant arribar a un acord amb els demandats sense el consentiment de la resta de directius. De moment Toni Freixa segueix com a directiu (perquè segons els estatuts ningú no el pot obligar a plegar, sinó que ha de ser ell qui presenti la dimissió). Això sí, com a simple vocal. Res a veure amb el pes que tenia amb Sandro Rosell de president.