Publicitat
Publicitat

Davant espesses defenses el Barça necessita jugadors amb capacitat de desequilibrar

La verticalitat que trenca un ritme horitzontal

El joc del Barça confon. Sabem quin és, el reconeixem de seguida que roda la pilota sobre la gespa. Però no sabem si és caòtic o ordenat. Si és ràpid o és lent. Depèn del moment. Del quan i del com. Tot i així, quan imaginem com encaixa una peça dins l'engranatge blaugrana, mòbil i estàtic alhora, ens la imaginem dins una forma molt concreta de jugar. I amb Alexis Sánchez ja fa mesos que dibuixem mentalment les situacions de joc que es trobarà.

Quan veiem permutar-se Iniesta, Xavi i Busquets en el triangle del mig del camp, o observem com Pedro va trencant cap a dins mentre Villa surt per fora, o quan calculem l'efecte dòmino que generen les incursions d'Alves per la banda dreta, caiem en el dilema: automatismes treballats o lliure albir? I tornem al depèn. Del quan i el com.

Alexis, automàtic i lliure

L'aval d'Alexis és Marcelo Bielsa i la seva pissarra. La seva exigència. La seva racionalització del futbol. La seva obsessió per donar un cervell a les estrafolàries botes dels jugadors. De l'habilitat desbocada de l'Alexis més anàrquic, ell n'ha fet un talent útil i solidari. Del seu eslàlom improvisat, sobrevivint a la jugada segons li van apareixent defenses en el camí, el Loco n'ha fet un desbordament intel·ligent, efectiu, perillós. Un jugador de laboratori, gairebé.

El repte d'un entrenador és aportar a l'estil de joc aquell punt exacte de rigidesa i flexibilitat. Ni tots els jugadors poden fer el que volen, ni tot ha d'estar previst i calculat al mil·límetre. Al jugador se li han de donar eines per aprendre a interpretar el joc, a resoldre'l, però sense perdre la màgia i l'espontaneïtat. Al Barça, Messi n'és el principal exemple, seguit d'Iniesta i, ara, també Thiago. Jugadors que saben el quan i inventen el com. Imprevisibles. Amb Alexis, apareix una figura original. Un nou focus d'atenció per als rivals, a qui ara se'ls dispersa encara més el perill de l'atac coral del Barça.

Si quan Alexis rep la pilota ben obert a la banda, busca l'un contra un, els laterals contraris reclamaran la cobertura pròxima dels centrals. El central, de l'altre central i, així, un munt d'ajudes defensives per evitar la progressió en conducció del xilè. Entre tanta ajuda, és molt probable que algun company blaugrana quedi lliure de marcatge i pugui treure'n profit.

Algú que trenqui lluny

Entre la combinació persistent del Barça, el toc i el toc i el toc, que algú desbordi i se la jugui individualment és essencial per habilitar que el toc i el toc i el toc continuï. Alexis també haurà de contribuir a això entrant a participar en els rondos, buscant en curt Messi, jugant per dins amb Xavi o Iniesta. Però no n'haurà d'abusar.

Perquè l'aportació més significativa d'Alexis ha de ser, seguint els passos de Villa i Pedro, donar profunditat a l'equip, estirar els equips rivals i fer moviments a l'espai i en direcció a porteria. D'una banda, Alexis haurà de fixar els laterals en posicions molt allunyades de la pilota per permetre que les triangulacions en zona de creació del Barça tinguin més aire per trobar l'home lliure. De l'altra, haurà d'apropar-se al joc, per generar l'espai a l'esquena de les defenses que li permeti córrer i exhibir tota la seva potència. La missió de Guardiola és fer-li entendre quan i com.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT