EL TERRIBLE ASSASSINAT d’ahir a Madrid és un escàndol absolut per al futbol, i hauria de suposar d’una vegada una posició ferma dels clubs contra els seus ultres violents per arraconar-los, aïllar-los i expulsar-los del tot. És possible, està demostrat que es pot fer, però també ho està que hi ha massa complicitats inexplicables, massa fotos on alguns dirigents i jugadors i periodistes estrella queden retratats al costat d’aquests impresentables criminals. És inacceptable que el futbol aparador dels èxits al món aculli tants racistes i grups de descerebrats. Però no és només el futbol. A Espanya els feixistes campen alegrement perquè no són una prioritat policial. N’hi ha de fitxadíssims, que cometen actes violents com els de Blanquerna, i continuen en llibertat i participant en actes antidemocràtics, cridant frases vergonyoses i exhibint símbols prohibits. Hi ha hagut massa casos d’assassinats que no han acabat tenint conseqüències, és evident que la policia podria i hauria de fer més. És una vergonya. Per què no ho fan? Quan veiem episodis com el que publiquem avui en l’exclusiva de Pedro Águeda que destaquem a portada, la unitat específica secreta per rastrejar corrupció política catalana en ple procés, o quan veiem massa casos inexplicats pel ministre Fernández Díaz, l’escàndol ja és majúscul. Si la policia no prioritza la lluita contra els violents i no pot evitar una batalla campal com la d’ahir i a sobre entreté els seus agents en missions més aviat polítiques, a banda d’un ús de fons discutible, és fàcil concloure que ni això que vivim és exactament una democràcia ni aquest és un estat que garanteixi la seguretat i les llibertats.
