Demografia i recursos, altres claus de la disputa
Dos estats o un estat jueu
A finals del 2012, l’ONU va reconèixer Palestina com a “estat observador no membre” de la seva assemblea, tot i el vot en contra d’Israel i els Estats Units. Va ser un petit pas, però només simbòlic. “La solució dels dos estats és cada cop més lluny”, admet l’investigador Haizam Amirah Fernández. De fet, molts analistes aposten per la sortida d’un sol estat per als dos pobles. Però el fet que Israel s’hagi declarat com un estat jueu ho fa difícil. “En el seu naixement, la idea d’Israel era crear un estat per al poble jueu, però en l’actualitat es defineix com a estat jueu, és a dir, un estat per a una sola ètnia. La conseqüència d’això seria que els palestins serien ciutadans de segona, amb menys drets”, diu Ferran Izquierdo.
Cinc milions de refugiats palestins
Els 750.000 palestins expulsats de la seva terra el 1948 no han pogut tornar mai a casa seva. Avui dia, segons la UNRWA, ja són 5 milions de refugiats (la meitat del total de palestins), repartits en camps de refugiats i suburbis de Gaza, Cisjordània, Síria, el Líban i Jordània. El retorn dels refugiats ha sigut sempre una qüestió clau que ha fet encallar més d’un procés de negociació. “S’ha donat per perdut fa temps, els palestins mai tindran prou força per aconseguir-ho” tot i ser un “dret” reconegut per l’ONU, diu Ferran Izquierdo. Israel s’hi nega també per qüestió de demografia. Si hi ha 7,1 milions d’israelians, el retorn sumaria 10 milions de palestins quan el 78% del territori és en mans d’Israel.
La batalla pels recursos
“El primer recurs que manté viu el conflicte és la terra”, assegura Haizam Amirah Fernández. Però admet que hi ha altres recursos naturals que “aprofundeixen les postures enfrontades”. El principal és l’aigua, que en una àrea com el desert del Nègueb només predomina en zones pròximes al riu Jordà. Com a única potència econòmica del conflicte, Israel té la clau de l’aigua, cosa que genera un consum “extremadament desigual per habitant, depenent de la seva nacionalitat o religió”, explica Amirah. Les bosses de petroli i gas que s’han trobat en zones limítrofes a Cisjordània i a la costa de Gaza no són determinants “perquè, sigui com sigui, l’economia palestina seguiria supeditada a la israeliana”, opina Izquierdo.
