El suport de Qatar als islamistes l’enfronta als seus aliats

El CaireEn un acte a Doha el xeic demanava a una audiència de qatarians benestants donacions per ajudar la maltractada població siriana. Aclaria que el suport no havia d’anar als programes d’ajuda humanitària ni tampoc a l’Exèrcit Sirià Lliure, sinó als islamistes del Front al-Nusra. “Doneu els vostres diners als que se’ls gastaran per fer la jihad”, implorava el xeic, Hajaj al-Ajmi, a qui els Estats Units han identificat com un dels recaptadors de fons per a la filial siriana d’Al-Qaida.

Qatar és un petit i ric emirat del golf Pèrsic i acull la principal base militar nord-americana al Pròxim Orient, però durant anys ha consentit tàcitament ser la base d’operacions del xeic Al-Ajmi i altres personalitats com ell. Aquest cas és un exemple que demostra que, durant anys, Qatar ha donat suport a un espectre de grups islamistes de la regió proporcionant-los refugi, mediació diplomàtica, ajuda financera i, en alguns casos, també armes.

Al-Ajmi i mitja dotzena més d’individus identificats pels Estats Units en la xarxa de recaptació de fons privats per a la franquícia siriana d’Al-Qaida operen lliurement a Doha. El xeic ocupa sovint els púlpits de les mesquites de l’estat i de tant en tant apareix a Al-Jazira, la cadena propietat de l’emir. L’emirat ha proporcionat diferents tipus d’ajuda als talibans de l’Afganistan, als islamistes de Hamàs a la franja de Gaza, als rebels sirians, a les milícies a Líbia i també a altres aliats dels Germans Musulmans arreu de la regió.

Ara, però, Qatar s’enfronta a la pressió de l’estranya confluència d’interessos de l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Egipte i Israel, que l’acusen unànimement de patrocinar terroristes arreu del món. A Washington n’hi ha que asseguren que Doha dóna suport directament a l’Estat Islàmic (EI), cosa que funcionaris occidentals, analistes independents i diplomàtics àrabs crítics amb Qatar consideren inversemblant i sense fonament.

“Això és només desinformació”, assegura Michael Stephens, investigador a Doha per al Royal United Services Institute, un centre de recerca britànic. “No justificaré el que Qatar ha fet fins ara: ha estat grollerament irresponsable en el conflicte sirià, igual que molts altres països”, afirma. “Però dir que Qatar està al darrere de l’EI és només retòrica; és tergiversació política i oculta les solucions reals”.

Pugna pel poder regional

L’onada d’acusacions contra Qatar forma part d’una pugna pel poder regional en què competeixen les monarquies del Golf, que han donat suport a faccions oposades en conflictes com els de Gaza, Líbia i sobretot Egipte. A Egipte, Qatar i la seva xarxa Al-Jazira es van posar al costat del govern dels Germans Musulmans. Altres estats del Golf menyspreaven la germandat, que veien com una amenaça ben organitzada, i van donar suport al cop militar que va derrocar el president islamista, Mohammed Mursi.

Qatar no és l’única monarquia del Golf que tolera les xarxes de finançament del Front al-Nusra. Funcionaris del Tresor nord-americà han assenyalat també Kuwait com a “jurisdicció permissiva” en la recaptació per als terroristes.

Diversos analistes apunten, però, que Qatar ha buscat equilibrar la seva aposta pel futur de l’islam polític com a força regional amb una voluntat expressa de no enfrontar-se amb Occident. Ha fet els ulls grossos en la recaptació de fons privats per a grups vinculats a Al-Qaida a Síria, però no els ha proporcionat directament ni finançament del govern ni armes. En ocasions, assenyalen els analistes, la pressió occidental ha portat Qatar a suprimir almenys una part del finançament.

Qatar s’ofereix obertament com a base per als líders de Hamàs -considerat organització terrorista pels Estats Units i Israel-, així com diners per ajudar a apuntalar el seu govern a Gaza. Però alts responsables nord-americans i israelians diuen que l’emirat no ha arribat a oferir armes a la milícia palestina, com sí que ha fet l’Iran. Qatar també ha permès als dirigents talibans obrir una oficina i instal·lar les seves residències a Doha, però sempre en el marc dels acord amb Washington.

A Líbia, Qatar i els Emirats Àrabs Units (EAU) s’arrengleren en bàndols rivals en l’escalada de la violència que viu el país, cadascun amb amistats perilloses: els EAU al costat d’excombatents i de membres de l’elit governant del règim de Muammar al-Gaddafi, mentre que Qatar dóna suport a una coalició de milícies islamistes.

Però Qatar també ha intentat no creuar línies vermelles, segons asseguren diplomàtics occidentals i representants islamistes que han treballat amb Doha. Des de l’enderrocament militar del govern dels Germans Musulmans a Egipte, per exemple, els islamistes a l’exili diuen que Qatar els ha donat refugi, però que s’ha negat a oferir diners a la germandat.