Snowden filtra la despesa dels EUA en agències d'intel·ligència
La inversió en la CIA s'ha disparat després de l'11-S
The New York Times / Washington.La filtració més detallada que s'ha vist mai sobre la despesa dels Estats Units en els seus serveis d'intel·ligència mostra un paper sorprenentment dominant de la CIA, un èmfasi creixent en operacions cibernètiques tant defensives com ofensives i llacunes significatives en la informació sobre els països vigilats, tot i un increment en la despesa després dels atacs terroristes del 2001.
Les xifres filtrades corresponen a la petició pressupostària de l'actual any fiscal i van ser obtingudes pel Washington Post de la mà de l'exanalista de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) Edward Snowden. El rotatiu nord-americà va publicar els documents dijous a la seva web i va dir que només ensenyava una petita part de les 178 pàgines a petició del govern nord-americà perquè "hi ha detalls sensibles" en la descripció dels programes d'espionatge.
El document mostra que la petició pressupostària de les agències era de 39.800 milions d'euros, una xifra inferior a la del pic del 2011, que va ser de 41.300 milions. La major part del pressupost va destinat a la CIA, l'agència que s'encarrega de l'espionatge tradicional i de fer anàlisis d'intel·ligència però que ara també dirigeix els atacs amb drones (avions no tripulats) contra sospitosos de terrorisme al Pakistan i el Iemen.
Durant dècades, les administracions demòcrates i republicanes han mantingut les despeses en espionatge amagades en el conegut com a "pressupost negre". Els successius governs sempre han defensat que el país seria menys segur si els seus adversaris sabessin què es gasten.
El pressupost cita les cinc principals missions de la intel·ligència nord-americana: alertar els mandataris sobre amenaces o inestabilitat, combatre el terrorisme, aturar la proliferació armamentística, ciber-operacions i contraespionatge.
En un comunicat que introdueix el pressupost, el director nacional d'intel·ligència, James Clapper, detalla que les missions contra el terrorisme es concentraran al Iemen, Somàlia i Líbia. Tot i la reducció pressupostària, Clapper escriu que l'espionatge de la NSA obtindrà més diners per seguir "líders estrangers" i per descodificar missatges xifrats entre altres governs.
Tot i la inversió hi ha llacunes
Tot i els milions destinats als serveis d'intel·ligència, el document detalla les dificultats que tenen per obtenir informació de la Xina, Rússia i l'Iran, i afegeix que el país més complicat d'espiar és Corea del Nord.
Steven Aftergood, que lidera el Projecte contra el Secretisme Governamental i que fa anys que lluita per defensar més transparència pressupostària, diu que el document "subratlla l'ascensió de la CIA", que abans de l'11-S suposava el 10% de la despesa en intel·ligència i que ara representa un terç del total.
