Les altres Crimees on Rússia imposa la seva llei
Els territoris de Transnístria, Abkhàzia i Ossètia del Sud només tenen el reconeixement de Moscou
BarcelonaDe Crimea només n’hi ha una, però de conflictes territorials semblants, en què Rússia juga les cartes de la influència, n’hi ha molts més. Tots coincideixen geogràficament en el que es coneix com l’espai postsoviètic i els analistes els qualifiquen de “conflictes congelats”, ja que s’arrosseguen des de fa anys i no hi ha cap perspectiva de resolució. Són les regions del Transdnièster, a Moldàvia, i d’Abkhàzia i Ossètia del Sud, a Geòrgia, que es van autoproclamar estats independents i que només tenen el reconeixement de Rússia i alguns altres estats.
La desintegració de l’URSS, quan van néixer les actuals fronteres que es dibuixen sobre el mapa de l’Europa oriental, va catalitzar les aspiracions secessionistes.“A les quinze Repúbliques soviètiques les fronteres eren més administratives que reals, qualsevol es podia relacionar amb la resta de territoris. Però quan cau l’URSS, tot es complica -explica Nicolás de Pedro, investigador sènior del Cidob-. Des que Putin és al Kremlin, l’objectiu és molt clar: restaurar l’hegemonia russa a l’espai postsoviètic. I es veu poca voluntat de resoldre aquests conflictes”, diu De Pedro.
El Transnístria
Una franja de terra dins de Moldàvia a tocar d’Ucraïna
Situat a la riba oriental del riu Dnièster entre Moldàvia i Ucraïna, el Transnístria és una franja de terra que va proclamar la independència de Moldàvia el 1990. Aquesta regió russòfona va ser annexionada per Moscou a Bessaràbia després de la Segona Guerra Mundial i així va néixer la República soviètica de Moldàvia. Amb la caiguda de l’URSS, el Transnístria va declarar la seva independència el 1990 i va esclatar una guerra que va acabar el 1992.
Cap estat del món reconeix aquest estat, que en un referèndum el 2006, organitzat pel govern autoproclamat, va ratificar l’opció de la independència i futura integració a Rússia amb un resultat que va fregar el 100%. Els llimbs legals en què està el país l’ha convertit en un refugi de la criminalitat internacional. “El Transnístria és un gran forat negre -explica Marta Ter, de la campanya Txetxènia, trenquem el silenci -. Un centre d’operacions per a la delinqüència internacional dedicada a activitats com ara el tràfic d’armes”.
Ossètia del Sud
Territori autoproclamat independent dins de Geòrgia
Ossètia del Sud -un territori muntanyenc al nord de Geòrgia tradicionalment pro-rus- va proclamar la seva independència el 1990 després d’anys d’estira-i-arronsa amb les autoritats georgianes. La guerra va durar dos anys (1991-1992) i va culminar amb un fràgil alto el foc que es va tornar a encendre amb una nova guerra (2008) en què les tropes georgianes van ser derrotades per les russes. Només Rússia, Veneçuela, Nicaragua i Nauru reconeixen aquest territori des d’aleshores. “Ossètia del Sud és avui totalment dependent de Moscou en termes econòmics i continua en uns llimbs polítics”, assegura en un informe l’Institut IGADI.
Abkhàzia
Territori autoproclamat independent dins de Geòrgia
Abkhàzia, a pocs quilòmetres de Sotxi -la seu dels Jocs Olímpics d’Hivern-, es va proclamar independent de Geòrgia el 1999 després d’una guerra (1992-1993) contra les tropes d’aquest país. El conflicte va culminar amb una deportació massiva -es calcula que 250.000 georgians van abandonar el territori- que encara no s’ha resolt. Les perspectives de futur d’Abkhàzia no són millors que les d’Ossètia del Sud, ja que poquíssims estats -més enllà de Rússia- el reconeixen com a independent. “A diferència d’Ossètia del Sud, a Abkhàzia el seu president ha intentat aixecar el país amb la indústria turística. Això ha fet que s’hi noti un cert alleujament econòmic”, explica Marta Ter.
