Una nova batalla pels recursos?
Més enllà d'aturar terroristes, les missions internacionals se centren en terres riques
Niamey (Níger)Ala costa de la bella Merca, una ciutat arabesca a la costa de Somàlia, els pescadors fan pujar les barcasses a la sorra just quan el sol busca l'horitzó. Els peixos miren els passants, a veure qui els posarà al foc. El que per a les tropes que hi patrullen és la línia del front, recentment alliberada d'islamistes radicals, per als ciutadans és una platja de pescadors. Una llar banyada per unes aigües molt preuades a nivell internacional.
Perquè darrere la cortina confusa de jihadistes i pirates -el pretext que avala qualsevol operació-, què trepitgen les botes militars, què veuen els avions i què vigilen els vaixells de combat? Les reserves de gas que s'han descobert recentment a les costes de Moçambic; els plans de construcció d'un oleoducte al Sudan del Sud per exportar petroli; l'estany i el tàntal de les mortíferes mines de l'est del Congo, sense els quals no funcionarien ordinadors ni telèfons mòbils, o l'urani nigerí que genera una quarta part de l'energia francesa.
El mar, el camí
El 90% del comerç mundial es fa encara per via marítima. Tot i l'augment del trànsit aeri de passatgers, el transport de les mercaderies que fan funcionar Occident -petroli, urani, aliments- segueix fent-se per mar. I la ruta comercial que passa per les costes índiques de Somàlia, la que circula pel golf d'Aden i pel minúscul Djibouti, n'és una de les principals. Es calcula que més de 23.000 mercants hi transiten cada any, una xifra que suposa un 20% del comerç marítim mundial i un tragí mercant que carrega el 40% del cru del planeta.
El 2008 França, els Estats Units i Panamà van redactar una resolució al Consell de Seguretat de l'ONU perquè els deixés entrar en aigües territorials somalis. Va ser aprovada, cosa que permetia que vaixells de guerra entressin a les aigües somalis per lluitar "amb els mitjans que consideressin adequats" contra els pirates. França volia que s'extrapolés el permís al golf de Guinea, però no se li va concedir. Actualment és l'operació Atalanta de la UE la que custodia el trànsit i el moviment marítim "contra pirates" al golf d'Aden, on també naveguen dues forces multinacionals navals de combat impulsades pels EUA i l'operació Escut Oceànic de l'OTAN. A més, la meitat dels vaixells que hi recullen peix o hi circulen porten seguretat privada armada.
La pau requereix soldats?
A la ciutat desèrtica d'Agadez, una zona del Níger marcada amb vermell incandescent pel risc terrorista, el president del Consell Regional i líder tuareg, Anako, reflexiona sobre tot aquest tsunami militar que envolta el seu territori. "Nosaltres no estem en guerra, no tenim problemes de seguretat, però, en canvi, és la imatge que es dibuixa a l'exterior. Aquí al desert tenim traficants i bandits, sí, però no hi ha cèl·lules islamistes ni terroristes".
Anako no entén la deformació i l'inquieta la quantitat de diners que el govern central dedica a la seguretat quan els problemes dels nigerins són ben diferents. Aneko sospita que al govern li surt a compte protegir els interessos de França al nord: unes mines d'urani de les quals depèn un quart de la producció energètica del país. "No són els drones ni les tropes estrangeres qui portarà la seguretat al Sàhara, sinó la població local. La solució no és gastar milions en armes i provocar els islamistes. De fet, sembla que cridin a la inseguretat".
