Es busquen 400 voluntaris entre 44 i 63 anys que siguin fills o filles de persones diagnosticades d'Alzheimer i que cada tres anys vulguin passar una sèrie de proves. Formaran part de la cohort que ha de reunir la Fundació Pasqual Maragall per iniciar l'estudi Alfa, que té per finalitat assolir un ambiciós objectiu: frenar aquesta malaltia neurodegenerativa molt abans que n'apareguin els símptomes. Actualment afecta el 35% de les persones majors de 60 anys i no té cura. Amb l'estudi es tracta de trobar-ne signes molt incipients per atacar el mal abans que es manifesti i frenar-ne l'avenç.
En aquests moments, la malaltia es diagnostica quan ja hi ha símptomes (el principal, la pèrdua de la memòria). Aleshores, la mort neuronal ja és irreversible. "Hi ha més d'un centenar de medicaments en fase d'estudi clínic, fins ara se n'han trobat 12 de prometedors, però que finalment, en els assajos amb malalts, no han funcionat", explica Jordi Camí, president de la Fundació Pasqual Maragall. Entre els especialistes, però, "el corrent majoritari sembla convençut que s'estan administrant massa tard i que probablement si es donessin abans es podria frenar la malaltia", afegeix Camí. Però això, administrar abans la medicació, no es pot fer sense tenir la manera de detectar qui amaga la malaltia sense saber-ho.
Molts estudis apunten que en el cervell els dipòsits de la proteïna beta mieloide, la principal causa de la malaltia, es comencen a formar uns 20 anys abans que hi hagi símptomes. "Hem de saber què passa durant l'etapa silenciosa de l'Alzheimer, que deu començar als 30 o als 40 anys", explica Jordi Camí. I l'única manera és seguint el transcurs de la vida d'una persona sana fins que emmalalteix.
Projecte ambiciós
La formació d'aquesta cohort (així anomenen els científics un grup de persones triades seguint una sèrie de criteris per formar part d'una recerca) ha estat un procés llarg. Poc temps després que el president fes públic que patia la malaltia, es va donar a conèixer aquesta idea com a objectiu científic de la fundació que va crear amb la seva dona, Diana Garrigosa, i el científic Jordi Camí. Durant tot aquest temps que han necessitat per crear la metodologia i per tenir els permisos adients per tirar-ho endavant, 360 persones els han trucat interessades a formar-ne part com a voluntaris.
Però no tothom ho pot ser per què hi ha una sèrie de requisits. D'aquests voluntaris, uns 60 podrien acabar formant part de la cohort, explica Nina Gramunt, coordinadora de l'estudi Alfa, que també està en contacte amb les associacions de pacients. Per trobar encara més candidats, també s'està revisant la informació del banc de cervells de l'Hospital Clínic, explica Camí. "Volem contactar amb familiars que estiguin entre les edats que seguirem, encara que sigui de persones que ja siguin mortes", afegeix. Calculen que trigaran un any i mig a reclutar totes les persones que necessiten.
Als que finalment hi participin, cada tres anys i durant tota la seva vida se'ls farà una bateria de proves, explica José Luis Molinuevo, director científic de l'estudi. Hauran de passar diversos tests per recollir dades sobre els seus hàbits i una avaluació cognitiva. També se'ls faran proves d'imatge del cervell, se'ls agafaran mostres d'orina i sang i se'ls practicarà una punció lumbar per recollir líquid cefaloraquidi i estudiar els nivells de proteïna amiloide d'origen cerebral. De fet, serà com una revisió mèdica periòdica molt completa. "La informació accidental que trobem sobre la seva salut se li comunicarà, i la que no tingui utilitat pràctica clínica, no", puntualitza Camí.
Mostres congelades
Totes les mostres biològiques que es recullin es congelaran i es guardaran a -80 graus al biobanc de l'IMIM perquè, a mesura que vagin avançant les hipòtesis sobre què causa la malaltia, es pugui tornar a disposar del material per reanalitzar-lo. De moment hi ha teories que apunten que l'acumulació de la proteïna en plaques està relacionada amb una inflamació del cervell, amb la insulina o amb el risc cardiovascular. Però tot està per confirmar. Un dels fenòmens observats és que un 30% de les persones que moren sanes tenen el cervell amb plaques beta mieloides, explica Camí, però no totes desenvolupen l'Alzheimer. Trobar la diferència també és important. Se sap que tenir una vida intel·lectual i social activa pot tenir efectes protectors, per exemple. Però probablement hi ha més coses que poden tenir un efecte protector.
El camí natural d'aquest estudi és, a mesura que es trobin les rutes de la malaltia, provar en persones sanes medicaments que no permetin que progressi. De fet, això s'ha començat a fer per primer cop a Antioquia (Colòmbia), on hi ha un clúster de persones sanes, però portadores del gen relacionat amb l'Alzheimer hereditari que apareix de manera precoç. Als participants de l'estudi que es fa a Barcelona als quals se'ls trobin paràmetres adients i senyals incipients d'acumulació de beta mieloide, se'ls demanarà si volen entrar en algun assaig clínic. Això, però, encara queda lluny.
L'efecte crisi
La crisi tampoc ha jugat a favor de l'estudi Alfa, per al qual fa temps que es busca mecenatge. L'Obra Social La Caixa hi ha aportat més de 3 milions d'euros. "Als Estats Units, on també hi ha estudis amb cohorts, el govern és qui contribueix a l'estudi en gran part. Aquí, sense l'aportació de La Caixa hauria estat impossible", diu Molinuevo.
Els participants en l'estudi poden ser de qualsevol part de Catalunya o Espanya, i se'ls compensarà econòmicament qualsevol despesa relacionada amb l'estudi. "Hi hauran de dedicar aproximadament una jornada cada tres anys", puntualitza Molinuevo. Qui vulgui formar part de la cohort pot consultar la web www.alfaestudi.org i trucar al 93 316 09 90.
