30 motius i una rosa per sortir al carrer aquest Sant Jordi

'L'àguila negra', de Joan Carreras. 'Algú com tu', de Xavier Bosch. 'Des d'on tornar a estimar', de Joan Margarit. 'El poeta del poble', d'Andreu Carranza. 'Sicília sense morts', de Guillem Frontera. 'El cicle de Bearn', de Llorenç Villalonga (que comprèn quatre novel·les). 'Poesia completa', de Blai Bonet (editat per Nicolau Dolos i Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol, i prologat per Margalida Pons, que comprèn una vida sencera). 'Fulles d'herba', de Whalt Whitman, en traducció i edició de Jaume C. Pons Alorda.

'Seixanta-un poemes', de Francesc Parcerisas, i 'La pell de la frontera', de Francesc Serés, en homenatge pòstum al gran editor Jaume Vallcorba. 'La literatura catalana d'avantguarda, 1916-1938', en homenatge al gran estudiós, crític i filòleg Joaquim Molas. 'El timbal de llauna', en homenatge al gran pesat de Günter Grass. Tota la música i la poesia de dos grans monstres com són Guillem d'Efak i Ovidi Montllor.

'Ciència exacta', de Manuel Forcano. 'Els jueus catalans', un altre cop de Manuel Forcano. 'Ocells obscurs de mi', de Miquel Bezares, en homenatge a l'excel·lent fotògraf Toni Catany. Tota l'obra, per descomptat, de Francesc Garriga i Barata. De propina 'La nosa', del seu deixeble Marc Romera. 'Les morts d'Octavià', de Marc Masdéu.

'Poesia completa', d'Òssip Mandelstam, en traducció i edició de Jaume Creus. 'Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre', de Liudmila Petruixévskaia.

'Setembre, octubre i novembre', de Joan Miquel Oliver. 'L'aiguamoll definitiu', de Giorgio Manganelli. 'Puja a casa', de Jordi Nopca. 'Els Dracs de Sant Jordi', que no tan sols inclouen el mateix Jordi Nopca sinó també un esplet d'escriptors joves o no tan joves, però sempre potentíssims, com Anna Moner, Esteve Plantada, Ferran Escoda, Joan Benesiu, Mercè M. Cuartiella, Andrea Rodés, Antoni Gual, Xavier Serrahima o Antoni Gual, que presenten primeres i no tan primeres obres que fan ressuscitar la bèstia perquè exhali foc per la boca.

Me'n deixo qui sap quants, però en els paràgrafs anteriors teniu una trentena d'escriptores, escriptors i/o llibres traduïts en llengua catalana que avui surten al carrer i a les parades per defensar versos i històries que valen la pena i que necessiten ser llegits per adquirir tot el seu sentit i per fer-vos molt més feliços del que sou mentre llegiu aquest article. No hi perdeu més temps i busqueu aquests autors i aquests volums. Només hi ha una cosa certa que es pugui dir de la literatura, sigui catalana o de qualsevol país o idioma del món: que, quan és bona, millora la la vida, i fa venir més ganes de viure. Els trenta noms anteriorment citats fan exactament aquesta funció. Completeu-ho amb una rosa i un petó a la persona que estimeu i us adonareu que la vida és exactament per ser viscuda. Feliç diada a tothom i que els llibres i les roses ens facin lliures de la por, de la lletjor, de la violència i del menyspreu envers la nostra dignitat. Una altra cosa tal vegada no, però almenys ens mereixem això.