Tenim el país en efervescència. Ara, no podem dir a la gent que va anar a votar el 9-N que sí, que molt bé, però que de moment ho posem a la nevera i ja en tornarem a parlar d’aquí uns mesos, perquè als partits se’ls ha girat feina: fer municipals, mesurar forces entre ells, fer fora o mantenir el govern, construir majories, discutir les retallades... Hi ha dues fórmules per posar el procés al congelador. Una, no fer res. L’altra, fer unes eleccions autonòmiques normals (com demana Ciutadans), amb una agenda ampla en què el procés sigui només un dels temes, i no el més important. Llavors, què es pot fer? Doncs convocar unes eleccions dins de la lògica del procés, que puguin substituir (mai prou bé, però no tenim una manera millor) el referèndum que no ens deixen fer. És a dir, plebiscitàries. Què fa que siguin plebiscitàries? Que se centrin en un sol tema. Hi ha sistemes diferents. El més clar, no pas l’únic, que hi hagi una candidatura que representi el sí, una el no i potser una el sí-no. En qualsevol cas, centrar-ho en això. El president hauria de convocar eleccions ben aviat. I el conjunt del sobiranisme hauria de ser prou astut per convertir-les en inequívocament plebiscitàries. Si no, el procés va al congelador.
