Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Al final, el pa amb tomàquet

Al final el pa amb tomàquet va guanyar el rànquing de plats catalans preferits dels lectors d'aquest diari. Jo el vaig votar diverses vegades, però també vaig votar l'escudella i les faves. Tots nosaltres mengem pa amb tomàquet un cop al dia. Però som catalans i hem vingut aquí a patir. De manera que en moltíssims establiments de les ciutats catalanes s'hi pot trobar pa amb tomàquet segons la terrorífica recepta que els copio. "Agafeu una baguet (si pot ser, de benzinera, de les que, un cop ingerides, et proporcionen una digestió de tres dies). Talleu-la a llesques de sis centímetres de llarg, de manera que la superfície a sucar sigui ben estreta. Ratlleu tomàquets (si pot ser, que hagin madurat en càmera frigorífica) en un tàper blanc i allargueu la mescla amb aigua. Amb un pinzell del Servei Estació pinteu la molla del pa. Després, si us fa il·lusió, tireu-hi un raig d'oli (de setrilleres de plàstic, no de vidre) i un grapat de sal. Serviu-lo amb una truita escalfada al microones".

Quan vaig anar a Astúries em va sorprendre la seriositat amb la qual tothom es prenia les coses de menjar i beure. En qualsevol establiment -en qualsevol- tirar la sidra era una cerimònia plena de professionalitat i suposava un acte "d'afirmació patriòtica" del tot involuntari i natural. Els menestrals i els catedràtics, els barbers i els oficinistes d'ambdós sexes consideraven bàsic i evident que aquell senyor havia de tirar bé la sidra. En cap sidreria haurien llogat un cambrer sense experiència a tirar la sidra, perquè el local s'hauria buidat.

Si jo no escric com cal, em quedaré sense feina. Però si al bar jo li dic al cambrer que no vull el pa amb tomàquet perquè el pa amb tomàquet no es fa amb pinzell, em diu "integrista", "racista" i altres qualificatius que fins i tot escandalitzarien els de Punto pelota .

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT