Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Cultura

El terme neix quan Ciceró va definir filosofia fent una metàfora agrària: cultura animi , el conreu de l'ànima. Però no és fins al segle XVII que el jurista alemany Pufendorf n'especifica més el sentit: "Tot el que, a través de l'artifici, ens permet superar la barbàrie original i esdevenir plenament humans".

Ortega y Gasset, més pessimista, la compara amb un exercici natatori: la veu com tot el que l'home fa per no enfonsar-se. I encara hi ha una definició més brillant que té molts pares putatius: "És allò que queda quan oblidem tot el que hem après".

El cert és que ha de créixer com a part indestriable del que som. Tot el que ens empassem per esnobisme, sense pair-ho ni integrar-ho en el jo, potser sí que ens permetrà lluir-nos però en comptes de fer llum fa fum.

Només es converteixen en cultura les respostes a preguntes que ens hem fet. Les altres es fonen com flocs de neu en una teulada de pissarra. I algunes preguntes només ens les fem si, a més de rebre afecte, ens obliguen a avorrir-nos.

Tenir-ne massa paralitza quan, en lloc de dialogar de tu a tu amb la que ens ha precedit, la venerem. Perquè si és cert que només la podem fer forta nodrint-nos de passat també ho és que quedarà en estèril erudició si no la fem servir, amb el risc que suposa, per transformar el present.

Pots tenir al cap una enciclopèdia i no tenir-ne gens. Pots ser un pagès analfabet i tenir-ne molta. La té qui assimila les arts que ens civilitzen dels que han viscut abans i les passa als que viuran després una mica millorades.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT