L’altre dia a la tertúlia del Basté, l’economista Sala i Martín va comparar Elionor de Borbó amb la malparlada i posseïda Regan MacNeil. Concretament va dir: “Ara tindrem una nena de nou anys, que a més s’assembla a la nena de L’exorcista, que serà princesa i estarà predestinada a ser la nova reina”. Aquestes paraules tan poc borbòniques, tan poc joancarlistes i tan poc respectuoses amb la memòria de la Sagrada Transició han tingut resposta per part del periodista Carlos Herrera, locutor d’Onda Cero. Ha dit que en Sala i Martín és un “‘ paleto miserable” i també un “pertorbat” i un “cretí” (i no sé si això de paleto podríem traduir-ho per aixafaterrossos ).
Criticar d’alguna manera un nen de nou anys és, sens dubte, lleig. Un nen no es pot defensar com un adult i segurament pateix moltíssim si és motiu de befa i escarni per part d’algun adult més enginyós que ell. Si algú digués això, en públic, d’un fill nostre, ens hi querellaríem i li enviaríem l’Alexandru (un amic meu que s’ha reincorporat a la societat aquest mateix matí). I no per aquest ordre.
Ara bé. La nena Elionor no és una nena qualsevol. Serà reina d’Espanya. Perpetuarà l’empresa familiar (no puc trobar més encertada la comparació del conseller Homs). I mentre no regni, ha de sortir a les revistes, ha de passar graciosa revista a les tropes i ens ha de felicitar el Nadal. Té nou anys però ja la tenen treballant. I si ja la tenen treballant, per desgràcia, es veu exposada a la burla, la befa i els comentaris cruels de tota mena de súbdits. Elionor no és diferent de Joselito, Marisol o, per dir-ne una de més actual, la nena Melody, que canta la terrorífica peça El baile del gorila. Tots aquests nens treballadors estan exposats a la nostra crueltat, perquè, com si fossin grans, treballen pel públic. Qui és el pertorbat? Qui ho troba normal?
