Podem entrar a un lloc?

Per decidir si escrivim en o a davant de llocs físics, sol ser útil distingir entre verbs estàtics i verbs de moviment. En el primer cas hi va a o en depenent del que vingui al darrere ("Dino a Girona / al bar / en un bar / en algun bar / en aquest bar, etc."), mentre que en el segon tendim a posar-hi sempre a ("Vaig a Girona, al bar, a un bar, a aquest bar, etc.").

És un d'aquells casos en què la norma, arrossegada per l'ús culte, s'ha allunyat del magisteri de Fabra, que ens pretenia fer anar en un lloc o en aquest lloc malgrat que ja els escriptors del seu temps introduïen amb a el destí d'un verb de moviment.

¿De tots els verbs de moviment? D'entrada sembla que de tots: anem / ens dirigim / ens traslladem / venim / arribem , etc. a un lloc . Però hi ha un verb, entrar , que tot i ser de moviment té un altre funcionament.

És a dir, anem o arribem a un lloc , però hauríem d'entrar en un lloc . I dic hauríem perquè, tot i que en predomina, no és gens estrany trobar-ho escrit amb a. Passa fins i tot al DIEC2, on trobo vuit entrar en un enfront d'un entrar a un . (També hi ha nou anar a un enfront de tres anar en un .)

Crec que el peculiar comportament d' entrar respecte a verbs com anar , arribar o venir respon a un tret semàntic gens negligible. Mentre que aquests verbs descriuen un moviment que té origen i destí, entrar no. L'acció d' anar comença en un lloc i acaba en un altre. En canvi, el moviment que descriu entrar comença i acaba en el mateix lloc i, per tant, fa servir les mateixes preposicions que un verb estàtic.