Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Joel Joan: almogàver hiperactiu

Parla en un to deseixit i enrotllat. El seu enriolament nerviós vol treure solemnitat a opinions molt assajades. Tot li surt tan fluid i casual que sembla que cada matí s'entrevisti mentre s'afaita. I per més que s'autoparodiï, no pot dissimular que es troba interessant.

Fa servir un català poc primmirat i explota sense manies l'argot d'una generació urbanita que sent molt seva. Sol dir el que pensa més enllà del que li convé per fer carrera, amb un desacomplexament que de tan lúcid i rotund té un punt d'esquematisme demagògic.

Actor per vocació i per incapacitat de passar desapercebut, en la seva desmesura hi ha tics de geni egocèntric que ho vol controlar tot. Com a versió nostrada de Kenneth Branagh o Orson Welles, ha sigut motor de les millors sèries de TV3, però la pressió del seu perfeccionisme hiperactiu posa a prova els nervis del personal.

Educat a Súnion i l'Institut del Teatre, és fill de l'esforç resistencial de la classe mitjana nacionalista per aparentar que som un país normal. No reivindica, per tant, cap utopia visionària sinó que es legalitzi la nació que ha mamat des de petit.

Ha hagut de fer molt el pallasso i l'immadur perquè el seu rostre ferreny i una estructura òssia de Superman no l'encasellin en papers d'heroi de còmic que, en el nostre imaginari col·lectiu, tindrien l'èpica mítica dels almogàvers i la planta del Capitán Trueno.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT