El bisbe de Donosti, José Ignacio Munilla, va celebrar el Dia de la Dona amb una pastoral en la qual reclamava una llei de l’avortament “que no prevegi excepcions”. És a dir, que segons el prelat Munilla, la reforma Gallardón de la legislació sobre l’avortament encara fa curt: no n’hi ha prou retirant el dret a decidir sobre el propi cos a les mares que gestin fetus amb malformació, sinó que també cal retirar-lo a aquelles dones que quedin embarassades a causa d’una violació. Sa eminència Munilla ho argumenta d’aquesta guisa: “¿Demanaríem la pena de mort per a un violador?” La resposta és senzilla: tot i que la temptació de fer-ho seria alta, una certa idea de la civilització ens impediria de demanar-la. Ni per a un violador, ni per a ningú. De fet, ni tan sols la demanaríem per a qui justifica el naixement de fills concebuts en la catàstrofe humana que suposa una violació.
El bisbe Munilla, però, ho té clar. Segons la seva pastoral, es veu que la violació és una mena de pulsió primària que no es pot evitar, de manera que la dona que queda embarassada com a conseqüència d’aquesta brutalitat s’ha de resignar i donar a llum la criatura que l’Esperit Sant li enviï. “Mentre hi hagi avortament no hi haurà pau”, afirma Munilla, tot citant a tort i a dret -tergiversant-los a la seva conveniència- la mare Teresa de Calcuta i el papa Francesc.
Ja que ve a tomb, seria desitjable que el Papa demostrés la mateixa energia que va evidenciar fa uns mesos en destituir el bisbe de Limburg (Alemanya), Franz-Peter Tebartz-van Elst, per la seva ostentosa despesa de diners en la reforma de la seva seu episcopal, amb aquesta mena de bèsties que justifiquen la violació, ni que sigui sota l’empara de la institució catòlica. Quan fa a penes uns dies que ens hem assabentat que una de cada tres dones europees ha sofert agressions físiques i/o sexuals, segons un informe de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE, que aparegui un bisbe (europeu, per a més senyes) a dir el que diu aquest tal Munilla hauria de ser motiu de destitució fulminant. Ignoro què pensa Francesc sobre aquesta mena d’opinions, malauradament massa freqüents entre la cúria, però alguna cosa em fa pensar que coses d’aquest estil són les que van fer decidir Benet XVI a renunciar al càrrec per convertir-se en papa emèrit. L’imagino, a Ratzinger, reclòs a la residència Mater Ecclesiae, on es troba retirat, pregant perquè no apareguin més Munillas en el firmament.
Mentrestant, el PP ha aconseguit una vegada més crear un conflicte social i polític allà on n’hi havia. Feia més de vint anys que tothom, tret d’alguns sectors especialment recalcitrants com el que representa el bisbe Munilla, es donava per satisfet amb la legislació espanyola sobre l’avortament. Però el govern de Rajoy (com fa amb Catalunya, amb ETA, amb la pluralitat lingüística i cultural) no ha estat a pler fins que no ha remenat lamentablement el vesper. Esperem que en paguin totes les conseqüències.
