Segons informa l’ARA, des d’ara, al bar del Parlament de Catalunya la llet ja és catalana. Fins fa uns dies, era d’origen gallec envasada per una empresa francesa. Tot ve arran d’una queixa de la diputada d’ICV Sara Vila. “Els serveis del Parlament -deia l’ARA- ja van demanar a l’empresa que gestiona el bar, Eurest, que fes servir productes de proximitat. En poques hores ja s’havia executat aquesta recomanació ”.
Si un dia haig d’anar al bar del Parlament hi prendré un tallat, perquè la marca que diu que hi ha ara, Llet Nostra, trobo que és molt bona. I per a mi això és essencial. No prendria una llet de proximitat que no m’agradés. Per sort, m’agrada més el gust de les maduixes del Maresme que el de les de Múrcia. M’encanta el fuet, el pa de ronyó i la coca de recapte. Tenir coses de proximitat és de lògica i de calaix i no tenir-ne (penso en les cartes de vins d’alguns restaurants) és provincià i indocumentat. Ara bé, al món hi ha coses molt bones. Pel que recordo, al bar del Parlament hi serveixen alcohol. I esclar que adoro la ginebra Giró, que és de proximitat, però també adoro la Raffles, que és d’unes destil·leries angleses que es diuen William Maxwell. De fet, a la foto que il·lustra la notícia de l’ARA, al costat de la nova llet de proximitat, hi ha un tetrabric de Don Simón, que és el vi preferit dels sensesostre i que s’elabora a Jumilla.
M’agrada la cervesa alemanya Swarzbier, el vi de Bordeus i de la Borgonya i de Califòrnia i de vegades de Sudàfrica, m’agrada el whisky escocès i prenc els Manhattan amb Canadian, tal com mana la tradició. M’agrada el Margarita, m’agrada la pizza i m’agrada el pernil de Guijuelo. Quan a El Corte Inglés fan la setmana dedicada als aliments d’Europa m’encanta passejar-me entre frankfurts i pans de rosella. I diria que els camioners que transporten aquests productes meravellosos també són uns camioners de proximitat.
