Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'optimisme és necessari i és possible

Il·lusió i responsabilitat. És la crida de Mas a la societat civil, i va arribar l'endemà que La Marató de TV3 hagués confirmat un cop més que hi ha un país que respon, quan se l'hi demana bé i qui ho demana té crèdit. És un motiu per a l'esperança, un regal ara que encarem un 2011 molt difícil. Els primers símptomes de generositat i alegria han arribat, com sempre, de la Catalunya amateur, la de la gent que s'arremanga perquè s'estima el que fa i sap que el que té entre mans és massa important per desanimar-se. És un país associacionista de manera vocacional, voluntariós, imaginatiu, persistent, que sap que tot és possible si hi ha algú que ho fa, i que ha sobreviscut uns anys difícils, en què se l'ha ignorat o se l'ha ridiculitzat per ser poc modern. Torna a ser l'hora d'aquests emprenedors casolans, de poble o de barri, que són un exemple de coratge: vencen la mandra i la por quan l'instint els diu que toca fer-ho. No es deixen impressionar pels desanimadors de capçalera, els que fan veure que són dels teus però treballen perquè fracassis. Tampoc no es deixen amargar, no estan desesperats però tampoc els ve de gust perdre un minut esperant, i tenen el bon costum de mirar sempre endavant. És gent que, quan segons qui els insinua que "això no es pot fer", té clar que cal fer-ho i té ben present que a vegades ens en sortim. Recuperar l'optimisme no només és necessari: amb una societat civil així és del tot possible.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT