MONTORO ÉS TRANSPARENT quan argumenta per què no serà gens transparent amb les balances fiscals. Són dades que no li convenen perquè són utilitzades en contra seva. Ho va dir literalment en una entrevista, sense manies. Com que ja hi ha moltes veus autoritzades que subratllen la gravetat que suposa amagar dades i inventar un nou mètode, no abordaré aquest tema sinó un altre. I és que l'argumentari de Montoro per destruir les balances fiscals topa amb l'argumentari del seu partit per amenaçar els catalans amb l'expulsió de la Unió Europea en cas d'independència. El ministre diu que no hi ha territoris sinó que hi ha ciutadans: aquesta és la seva coartada moral per reinventar el mètode de càlcul. I alhora el seu partit basa -de manera obsessiva- la seva campanya de la por dient que la Unió Europea expulsarà Catalunya si no forma part de l'estat espanyol. Aquí hi ha una contradicció. Si no compten els territoris sinó les persones, a mi com a persona, com a ciutadà, no em poden dir que deixo de ser membre de la Unió Europea. Bardo Fassbender, catedràtic de dret europeu a Suïssa, va recordar fa poc que la UE suposa un nou ordenament jurídic del dret internacional "en el qual els subjectes de dret no són només els estats membres, sinó també els seus individus". Segons Fassbender, el dret de la Unió Europea sosté que totes les persones que una vegada han estat portadors d'aquests drets individuals poden mantenir-los. Ves per on, potser Margallo i Montoro haurien de parlar més i coordinar els informes de l'un i els càlculs de l'altre. Que decideixin si som ciutadans o som territori, que no siguem sempre el que més ens perjudica.
