L’alta dirigent empresarial Mónica de Oriol diu que prefereix que no es contractin dones que corrin el seriós perill de quedar-se embarassades, concretament entre els 25 i els 45 anys. Per la seva banda, per contrapesar, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, proposa que les dones que morin en un crim de violència de gènere rebin funerals d’estat. No sé quina de les dues declaracions és més macabra, més insultant i més contrària a la naturalesa humana. Però són declaracions oportunes, això sí, per delimitar les diferències que van entre la dreta i l’esquerra espanyoles.
Mónica de Oriol representa la jove dreta espanyola i és una dona. Ni una cosa ni l’altra l’eximeixen de dir bajanades. Segons ella, s’ha de contractar noies més joves de 25 anys (quan ningú les vol perquè són inexpertes) o dones més grans de 45 (quan tampoc ningú les vol perquè han d’atendre una família). Pedro Sánchez representa la jove esquerra espanyola i és un home. Ni una cosa ni l’altra l’eximeixen d’expressar-se com una persona que li falta un bull. La seva gran proposta és que una dona que sigui maltractada, apallissada o directament assassinada a mans del seu marit, nòvio o company, mereixi un funeral d’estat. Amb medalles i una bandera espanyola damunt del fèretre, suposo. Amb salves de pólvora i soldats vestits de gala. He passat el cap de setmana intentant dilucidar quina de les dues propostes em sembla més repulsiva; he arribat a un empat de repugnància. Enhorabona, senyora De Oriol; enhorabona, senyor Sánchez. Enhorabona a tots els homes i sobretot a les dones que els envolten; demostren una saviesa insòlita. Sánchez es va oblidar d’indicar que a les dones maltractades se les soterri al Valle de los Caídos, De Oriol es va oblidar de proposar que les dones estèrils rebin una bonificació pel fet de no molestar els seus caps.
Crec que Mónica de Oriol i Pedro Sánchez haurien de reconduir les seves actuals i prometedores carreres per formar un moviment a favor de les dones. El fet que Mónica de Oriol posseeixi un aparell reproductiu femení i Pedro Sánchez un d’una altra mena els converteix en un ticket ideal a l’hora de posar ordre definitiu en l’assumpte (sempre enfadós) del lloc que han d’ocupar dins la ciutadania les persones que atresoren una configuració cromosòmica XY davant de les que presenten una configuració XX (que et condemna a la possibilitat de tenir fills entre els 25 i els 45 anys). Això sí, seria interessant que Mónica de Oriol aprofités la presentació de la candidatura conjunta per explicar com va néixer. Es veu que no degué ser pel procediment habitual que hem seguit el comú dels mortals. Més que res, segons la mateixa Mónica de Oriol, per no destorbar el PIB. Només se m’acudeixen dues paraules: quina vergonya. Em fa pena ser congènere vostre, Mónica i Pedro. I no diré el que em surt de dir perquè ni tan sols ho entendríeu. Que les vostres mares us perdonin.
