El ministre Montoro acaba d'anunciar per a l'any 2014 el manteniment dels augments impositius que es van establir de manera transitòria i que acabaven el 2013 i, a més, una bateria d'impostos nous amb l'objectiu d'assolir una recaptació addicional de 25.000 milions d'euros. A l'hora de valorar en termes recaptatoris el que suposaran aquestes mesures i per evitar ser excessivament optimistes sobre la seva eficàcia cal tenir en compte diversos elements. En primer lloc, cal analitzar qui acaba suportant els impostos i, en segon lloc, cal saber com pot afectar aquest augment d'impostos el comportament dels individus, que es veuran incentivats a reduir l'activitat gravada -de manera que es generarà una pèrdua de recaptació-. En aquest sentit, acaba de fer un any de l'augment de l'IVA general del 18% al 21% i del canvi de tributació de tota una sèrie de productes i serveis que van passar del 8% al 21%.
Quan es dissenya o es modifica un impost cal tenir present qui l'acabarà suportant, perquè una cosa és el subjecte passiu legal -la persona, física o jurídica, que per llei està obligada a liquidar l'impost davant l'administració tributària- i una altra el subjecte passiu econòmic, que és la persona que acaba suportant l'impost. Aquest desplaçament es produeix perquè hi ha un procés de translació de la càrrega impositiva, és a dir, les persones a qui la llei obliga a pagar l'impost intenten evitar-lo traslladant-lo cap a altres. Cal tenir present que tots els impostos són suportats per individus, ja sigui com a consumidors a través d'un augment de preus dels béns i serveis que adquireixen, ja sigui com a treballadors en forma de salaris més baixos o acomiadaments i/o ja sigui com a empresaris o accionistes en forma de menys beneficis.
En el cas de l'augment de l'IVA de determinats béns i serveis, com els culturals, els de perruqueria, gimnàs, jardineria, etc., que abans tributaven al tipus reduït del 8% i van passar a tributar al 21%, l'impacte ha sigut molt important. Cal recordar que el propòsit de l'IVA és gravar el consumidor, i que les empreses, professionals i autònoms són, en principi, mers liquidadors de l'impost. Però el fet que hi hagi hagut un augment de tretze punts en aquests sectors ha provocat dues situacions. D'una banda, hi ha les empreses que l'han repercutit íntegrament sobre els consumidors augmentant el preu final dels seus productes i patint, en conseqüència, una reducció del seu nivell de vendes. D'altra banda, hi ha les empreses que han optat per no traslladar-lo als consumidors sinó per reduir el preu abans dels impostos i així no incrementar el preu de venda final. Finalment hi ha empreses que han tingut un comportament intermedi.
La pregunta és: qui acaba suportant aquest augment de l'IVA i quins efectes se'n deriven? Doncs en tots dos casos serà majoritàriament l'oferta, configurada per treballadors i/o empresaris. Si els empresaris volen mantenir el nivell de beneficis (la taxa de rendibilitat del negoci), l'ajust es realitza per la via dels treballadors en forma o de salaris més baixos (via preus) o d'acomiadaments o EROS (via quantitat). I això és el que ha passat. En molts casos hi ha hagut EROs, acomiadaments o no renovació de contractes. Aquest fet té un impacte directe en el mercat laboral, ja que suposa una destrucció de llocs de treball i un augment de la despesa pública associada a les prestacions d'atur.
Per tant, ara que ha fet un any de l'entrada en vigor d'aquesta mesura, seria convenient analitzar, primer, l'augment de recaptació que ha suposat. Un augment molt qüestionat perquè en els casos que s'ha optat per traslladar-lo via preus als consumidors hi ha hagut una important reducció de la demanda. Aquest és, per exemple, el cas dels serveis culturals. I, en segon lloc, cal analitzar els efectes en termes de destrucció d'ocupació, amb totes les conseqüències que això comporta de reducció de bases imposables d'altres impostos (cotitzacions a la Seguretat Social i IRPF) i d'augments de prestacions d'atur.
És a dir, es podria donar el cas que l'augment de tretze punts d'IVA en aquests sectors hagi suposat, en termes nets, una pèrdua d'ingressos, i hagi estat una mesura contraproduent. La raó d'això és que l'augment d'impostos sobre el consum, com és el cas de l'IVA, té un impacte diferent segons si estem davant una situació de creixement econòmic, en què els consumidors poden absorbir aquests increments de preus derivats dels augments impositius -i, per tant, no hi ha impacte en el mercat laboral-, o si estem davant una situació de crisi com l'actual, en la qual el consum intern està molt debilitat. En aquest cas, un fort augment de l'IVA en alguns sectors pot ser poc eficaç per assolir els objectius recaptatoris establerts.
