La font anònima menys justificada de la història del periodisme

BarcelonaLes fonts anònimes són una prerrogativa que els periodistes han d’administrar amb cura: massa sovint els polítics les invoquen per criticar els seus coreligionaris des de la seguretat de fer-ho rere una pantalla protectora. En periodisme són necessàries en moltes ocasions i és un deure primordial protegir-les. Però han d'estar al servei del mitjà –és a dir, del lector– i no al revés. En tot cas, la història d’avui és la d’un dels usos més divertidament injustificats que recordo. El 'New York Times' feia una crònica sobre l’estació d’autobusos Port Authority, que passa per ser un dels llocs més sòrdids del món –amb aquella dèria que tenen els novaiorquesos pels rànquings, siguin del millor 'latte', el millor pastís de llima o la millor hamburguesa de cangur esquerrà–. Al text, una noia opinava sobre el lamentable estat del lavabo de dones. I explicava el diari: “La noia va demanar que no la identifiquessin perquè sempre havia desitjat ser algun dia una font anònima”. Sensacional! I una genialitat del diari concedir-l'hi: va fer somriure més d’un lector i el gènere de la crònica ho permetia.

La picada d’ullet, però, no ha estat exempta de polèmica. L’abús de fonts anònimes és un problema que el 'New York Times' es pren prou seriosament perquè la defensora del lector creés l’etiqueta AnonyWatch, amb la qual recopila usos discutibles de fonts no identificades. I a Twitter es pot trobar un robot anomenat @NYTAnon que publica una captura de pantalla quan en detecta un cas. A mi em segueix semblant una manera bastant enginyosa precisament d’assenyalar com els periodistes ens abandonem massa vegades en la comoditat de no desvelar qui és que tira la pedra i amaga la mà.