Publicitat
Publicitat

En off

La darrera

Vaig començar la setmana sense tema per a aquesta columna. Això no és cap novetat, però els dies passaven i seguia sense tenir-ne. Vaig fer una sèrie d'activitats acompanyada de la meva llibreta per si m'inspirava: una exposició de fotografia, la pel·li del Woody Allen, una reunió a la guarderia del meu fill, un càsting per a un pròxim espectacle i organitzar una barbacoa per al meu aniversari, però res, no em venia cap idea. I llavors vaig decidir obrir la carpeta on guardo els retalls de diaris i revistes.

Són entrevistes, articles o acudits que m'han agradat per diverses raons. Alguns m'acompanyen des de fa moltíssim anys, publicats en mitjans que ja no existeixen. És una manera de tenir una mica d'història al calaix de l'escriptori. Molts tenen les marques d'haver estat penjats amb xinxetes en alguna paret de les cases on he viscut. M'agrada conservar-los perquè mai se sap si algun dia et poden fer servei. Vaig obrir la carpeta per si em venien les idees. Em vaig retrobar amb algunes cròniques mítiques del Ramon de España i del Vila-Matas, una divertidíssima del Sergi Pàmies sobre mitjons desaparellats i una sèrie genial del Guillem Martínez. També vaig topar amb alguns articles molt lúcids de la Maruja Torres i amb els tintos de verano de l'Elvira Lindo. I amb columnes de tota mena: les iròniques del Tito Ros en l'enyorat ABarna , les contundents del desaparegut Haro Tecglen, les hilarants del Quim Monzó, les brillants de l'Enric González i algunes memorables del Juan José Millás. Però tornar a llegir tots aquests articles, en lloc d'inspirar-me, m'ha acollonit. Tots pertanyen a persones amb talent i una visió molt particular de tot el que ens envolta.

Penso que ha estat una sort no obrir aquesta carpeta fins ara, perquè hauria declinat la invitació d'aquest diari per escriure aquesta columna.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT