Era de preveure. Els crítics del PP (el seus sectors més ultradretans) consideren que el seu partit "podia haver fet molt més" per evitar que la susdita doctrina acabés fent la fi d'en Cagaelàstics i, per tant, per evitar l'excarceració d'Inés del Río i, probablement, la de desenes de presos etarres. I, ja de passada, evitar també un nou clatellot que deixa l'estat espanyol a l'altura d'una república bananera on ningú sembla que s'hagi molestat a estudiar allò de la separació de poders.
L'inefable Vidal-Quadras i el prometedor president de la fundació Denaes -para la Defensa de la Nación Española-, Santiago Abascal, han estat els dos peperos que més han concretat el que hauria d'haver fet Rajoy i el seu govern. D'entrada, tots dos coincideixen que s'hauria d'haver recusat el magistrat espanyol present al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, Luis López Guerra, perquè és conegudament socialista, i ja se sap que els socialistes són aliats naturals d'ETA, com tothom que no pertany al PP. Pel camí, "s'hauria d'haver creat un estat d'opinió internacional" sobre aquest tema, segons Vidal-Quadras. I, de sortida, d'acord amb Abascal, el govern del PP hauria d'haver fet "gestos a través de la Fiscalia o l'Advocacia de l'Estat". Més clar, l'aigua.
Personatges com Abascal i Vidal-Quadras van molt bé per entendre l'estructura profunda del pensament nacionalista espanyol. Les receptes que, segons ells, s'haurien d'haver aplicat en el cas Parot es resumeixen en dues directrius: intoxicació de l'opinió pública i publicada, i manipulació política de l'estament judicial. És un plat que per aquí hem hagut de menjar a cullerades, però que, pel que sembla, resulta altament indigest quan s'intenta exportar a escala europea. Tenen raó en una cosa, i és que el jutge López Guerra, aquest al qual s'hauria d'haver recusat, és manifestament socialista. Tant és així que a les eleccions autonòmiques de Madrid de l'any 2003 el senyor magistrat va anar de número 3 a les llistes del PSOE, i que va ser diputat per aquest partit.
Però això només serveix per corroborar dues coses. La primera, que els dos grans partits espanyols estan igualment avesats a veure la justícia com un pastís polític a repartir-se segons la correlació de forces de cada moment, i que una bona part de la justícia espanyola s'ha avesat també a aquesta mena de joc pervers i pervertidor de la democràcia. I la segona, que l'escandalós naufragi de la doctrina Parot es veurà reduït, a Espanya, a un altre objecte contundent que PP i PSOE es llançaran mútuament pel cap. Si han grapejat i grapegen barroerament les víctimes d'ETA i de l'11-M, què no faran amb una sentència judicial? I, a més, d'Estrasburg, que és un lloc que queda molt lluny i on no tenen votants. La seva idea d'Europa i del dret internacional és aquesta. El que passa, com a Eurovisió, és que a Espanya li tenen mania. Amb França o amb Alemanya, aquests d'Estrasburg no s'hi haurien atrevit. Com va dir aquell, si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos .
