A favor dels homosexuals, amb vergonya

Com a heterosexual practicant i en parella, i amb dubtes de fe (o de falta de fe) cada dia més urgents, he de dir que em causa pena i vergonya aliena la manifestació d'ahir a París contra el matrimoni gai. 150.000 persones segons la policia, un milió segons els organitzadors: a aquestes oscil·lacions de xifres aquí ja fa temps que hi estem, per desgràcia, acostumats. Sigui com sigui, es tractava d'una gentada: allò que les cròniques estereotipades acostumen a descriure com una marea humana. Una marea humana que clamava perquè un dels drets humans, el de formar una família, els sigui prohibit a altres conciutadans seus que han comès el pecat de viure una cosa tan íntima i intransferible com la pròpia sexualitat d'una manera diferent a la seva.

No hem vist mai encara manifestacions massives d'homosexuals en contra del matrimoni heterosexual. No les hem vist ni les veurem, perquè, en totes les històries de persecució i repressió, el perseguit i el reprimit assumeix a la llarga, ni que sigui inconscientment, una part de la culpabilitat que se li atribueix, i no es veu amb cor de rebotar-la a la cara del seu persecutor o repressor. Com a molt, alguns es permeten de fer manifestacions reivindicatives a favor dels seus drets, però mai manifestacions contra els drets dels altres. Aquest és un privilegi que queda sempre a mans dels persecutors i dels repressors. A mans dels inquisidors, que es creuen amb el dret de negar els drets dels seus congèneres.

Que es casin un home amb un home, o una dona amb una dona, és o hauria de ser tan natural com que es casin un home i una dona. L'homosexualitat és tan antiga com la humanitat, i l'argument (dit i repetit pel ministre Jorge Fernández Díaz, cal suposar que amb el beneplàcit de la resta del govern espanyol actual) segons el qual la unió homosexual amenaça la pervivència de l'espècie no s'aguanta des de cap punt de vista mínimament seriós: ni històric, ni antropològic, ni sociològic, ni res de res. D'unions homosexuals n'hi ha hagut sempre, i l'espècie humana ha perviscut perfectament, fins i tot de vegades a pesar d'alguns heterosexuals especialment il·lustres en l'art de massacrar els seus congèneres, com Hitler, Franco i Stalin. I, des del punt de vista estrictament civil, no hi ha manera de defensar que, si els ciutadans homosexuals compleixen els seus deures ciutadans de la mateixa manera que ho fem els heterosexuals, aquests ciutadans homosexuals no puguin gaudir dels mateixos drets que els altres.

Una actitud així només es pot entendre en una societat profundament ressentida, recelosa, empobrida i cada vegada més irracional, com la que hi ha a Espanya, i, pel que es veu, a França (i, el que és pitjor, a mig Europa). La mani d'ahir va acabar davant de l'Hôtel des Invalides, que ara és un complex cultural, però que va començar com un asil per a soldats baldats, en temps del rei Lluís XIV, el famós rei sol . Que l'esperit de les Llums vulgui tornar per il·luminar aquesta Europa cansada, confusa i autodestructiva.