Opinió 30/08/2014

De què parlem quan ens referim a la renda bàsica?

Jordi Arcarons / Daniel Raventós / Lluís Torrents
3 min

En relació a la renda bàsica (RB), hi ha una certa confusió que cal no abonar. Fa més de 30 anys que es discuteix en l’àmbit acadèmic i, des de principis d’aquest segle, és debatuda per moviments socials, sindicats, partits polítics i ciutadania. L’interès per la RB ha crescut especialment a partir de les conseqüències devastadores que han tingut per a la població no rica les polítiques econòmiques aplicades arran de la crisi. Però la confusió ha crescut amb l’inici dels treballs de la comissió parlamentària que, des de fa unes setmanes, està discutint la iniciativa legislativa popular (ILP) per la renda garantida de ciutadania (RGC); una comissió a la qual dos dels tres signants d’aquest article han estat citats a comparèixer.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Darrerament han aparegut articles en aquest diari sobre la RGC o que la confonien amb la RB que són una mostra del que diem. En un debat social, cal saber de què estem parlant perquè les discrepàncies siguin sobre aspectes que estan ben clars per a tothom. Intentarem explicar-ho perquè la gent que no hi estigui d’acord sàpiga realment amb què no està d’acord.

No ho comentem gaire perquè són aspectes que s’han estudiat molt al llarg dels darrers 30 anys (per a qui vulgui mirar-ho), però les crítiques que es fan habitualment a la RB i la RGC són: en primer lloc, que els beneficiaris no voldrien treballar (retribuïdament, perquè hi ha dos altres tipus de treball, el domèstic i el voluntari, que sembla que per a molts no són treballs reals); en segon lloc, que aquesta renda facilitaria el manteniment de dropos (que sempre acostumen a ser els pobres, mentre que els rics sembla que s’ho han guanyat tot a pols, malgrat que no sigui cert per a una gran part d’aquest reduït col·lectiu; aquesta batalla, però, fa anys que la va guanyar Margaret Thatcher, i ara la desferra social més gran són, per la dreta i per una part de l’esquerra respectable, els qui viuen del subsidi públic).

La RGC i la RB es diferencien en molts punts, però n’exposarem només quatre.

1 La RGC és un subsidi condicionat. Comporta uns costos administratius molt alts en proporció al pressupost general del programa condicionat. En canvi, la RB es cobra sempre i representa una simplificació administrativa envejable.

2 La RB es garanteix ex-ante i la RGC, en cas de poder-hi accedir, ex-post. Aquesta característica converteix la RB en una mesura essencialment preventiva de l’exclusió i promotora d’una igualtat d’oportunitats real.

3 La RGC intenta pal·liar la situació de pobresa i escassetat, mentre que la RB pretén garantir l’existència material a tota la població. La pobresa i la destrucció de les condicions de vida i treball de bona part de la població no són solament un problema de desigualtat; també són un problema de llibertat.

4 La RGC pot fer caure els seus beneficiaris en la trampa de la pobresa. En la mesura que les feines remunerades a què poden optar són precàries i mal pagades, renunciar a la RGC i treballar pot provocar-los una pèrdua neta d’ingressos. Amb la RB, això s’evita.

Si aquestes diferències són tan importants entre la RGC i la RB, ¿per què cal donar suport, com hem fet nosaltres i la Xarxa Renda Bàsica, a la ILP? Perquè, en comparació amb la situació actual, la RGC vol garantir l’existència material de tota la població. Davant d’una situació crítica que cada dia afecta més persones, la ILP intenta posar fre a la barbaritat d’unes polítiques econòmiques que no han tingut en compte el patiment que provoquen.

Finalment, hi ha qui diu que la RB està molt bé, però, com es finança? Fa pocs mesos, els signants d’aquest article vam presentar un estudi (disponible a la plataforma online Nodo50) en el qual, a partir d’una mostra d’un quart de milió d’IRPF catalans de l’any 2010 (en plena crisi) i a través de reformes especificades detalladament i mitjançant un model de microsimulació economètrica, es mostra com es pot finançar una RB de 7.968 euros anuals per a totes les persones majors d’edat residents a Catalunya i d’una cinquena part per a les menors. I a un cost raonable i sostenible.

Cal recordar que un dels objectius de la RB no és solament que una part important de la població surti de la pobresa, sinó garantir l’existència material de tota la ciutadania i una residència acreditada, sense la qual la llibertat no és possible.

stats