Publicitat
Publicitat

La veritat, encara incòmoda

La imatge és aquesta: un economista, un advocat i un professor de màrqueting entren en una sala. Què diu el text de l'acudit? Eren tres dels cinc experts que el Partit Republicà va cridar a declarar la setmana passada en una sessió del debat sobre climatologia del Congrés dels Estats Units.

Al final, els protagonistes de l'acudit van acabar sent els republicans quan un dels dos científics de veritat que havien convidat a testificar va sortir del guió.

El doctor Richard Muller, de la Universitat de Berkeley, un físic que ha entrat en el joc de l'escepticisme climàtic, ha dirigit el projecte de Berkeley de mesura de la temperatura de superfície terrestre, en un esforç finançat parcialment ni més ni menys que per la fundació Koch. I els negacionistes del canvi climàtic (que afirmen que els investigadors de la NASA i d'altres grups que estudien les tendències del clima han arranjat i distorsionat les dades) esperaven i desitjaven que el projecte de Berkeley acabés concloent que l'escalfament global és només un mite.

I, en canvi, Muller va informar que els resultats preliminars obtinguts pel seu grup indiquen un escalfament "molt semblant al que han calculat altres grups".

La resposta dels negacionistes va ser tan previsible com reveladora. En parlem tot seguit. Però primer, parlem una mica més d'aquest grup d'experts que convidaven a plantejar-se una pregunta que jo i altres persones ja ens havíem fet arran de moltes de les compareixences de comissions que s'han produït d'ençà que el Partit Republicà ha reprès el control de la cambra, és a dir: d'on treuen aquesta gent? La meva preferida encara és la primera sessió del Congrés de Ron Paul sobre política monetària, en la qual l'expert principal era algú conegut principalment per haver escrit un llibre en què acusava Abraham Lincoln d'haver estat un tirà terrible, i per defensar un nou moviment secessionista com a resposta adient al nou context feixalista [feixista/socialista] americà.

Els infiltrats (és a dir, els no científics) en l'audiència de la setmana passada no eren del mateix calibre; però, tot i així, la seva compareixença va tenir moments memorables. Un va ser l'argumentació de l'advocat segons la qual l'Agència de Protecció Ambiental dels EUA no pot afirmar que les emissions de gasos d'efecte hivernacle són un perill per a la salut perquè les emissions han augmentat en els últims cent anys però la salut pública ha millorat durant aquest període. No m'ho invento pas.

Ah! Per no parlar del professor de màrqueting, que va facilitar una llista de casos anteriors "semblants a l'alarma sobre els perills de l'escalfament global provocat per l'home" (segurament intentava demostrar per què no hauríem d'escoltar els que s'amoïnen), que incloïa l'al·lusió a problemes com ara la pluja àcida i el forat d'ozó, que s'han contingut justament com a conseqüència de la regulació mediambiental.

Però tornant a Muller, les seves credencials d'escèptic en relació amb el canvi climàtic són molt potents. Ha acusat Al Gore i el meu col·lega Tom Friedman de ser uns exagerats i ha participat en molts atacs als investigadors del canvi climàtic, incloent-hi la cacera de bruixes iniciada en resposta als correus electrònics innocus enviats per investigadors del clima britànics. No és sorprenent, doncs, que els escèptics del canvi climàtic tinguessin moltes esperances que el seu nou projecte serviria per defensar la seva causa. Us podeu imaginar què va passar quan aquestes esperances es van esvair.

Fa unes setmanes Anthony Watts, que té una web negacionista del canvi climàtic molt destacada, va elogiar el projecte de Berkeley i va declarar amb tot el convenciment que estava preparat per acceptar el resultat que en sorgís, fins i tot si demostrava que els seus plantejaments eren erronis. Però tant se val: un cop ha sabut que Muller presentaria aquells resultats preliminars, Watts ha desqualificat la sessió del Congrés i l'ha qualificat de "teatre polític posterior a la ciència normal". I un dels col·laboradors habituals de la web ha titllat Muller de ser "un home que segueix un programa molt rigorós".

Evidentment, són els negacionistes del canvi climàtic els que tenen un programa fix, i ningú que hagués seguit aquest debat no creuria ni per un moment que acceptarien un resultat que confirmés l'escalfament global.

Però val la pena, per un moment, parar-se a pensar no només en la ciència, sinó també en consideracions morals. Durant anys molts científics eminents han advertit, cada vegada amb més urgència, que si seguim com fins ara, el resultat serà pèssim, potser catastròfic. Es poden haver equivocat. Però si vosaltres, negacionistes, voleu afirmar que, efectivament, s'han equivocat, tindreu la responsabilitat d'abordar el tema amb tota la seriositat i obertura de mires. Al cap i a la fi, si els científics tenen raó, els danys que provocareu seran terribles.

Però, en comptes de tota la seriositat, el que vam tenir al Congrés va ser una farsa: una sessió suposadament decisiva farcida de gent que no hi tenia res a veure i l'ostracisme instantani d'un escèptic climàtic que estava disposat a canviar d'opinió davant dels fets. Com deia, res de sorprenent. Com va assenyalar fa molt de temps Upton Sinclair, és molt difícil que una persona entengui una cosa quan el seu sou depèn justament de no entendre-la.

És esgarrifós adonar-se que aquesta mena d'arribisme (perquè és ben bé això) segurament ha determinat que no fem res en relació amb el canvi climàtic fins que no tinguem la catàstrofe a sobre.

Així, doncs, fet i fet, m'equivocava quan deia que era un acudit protagonitzat pel Partit Republicà; de fet, el protagonista de l'acudit és l'espècie humana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT