Fer pedagogia és comparèixer a la institució que representa el poble per oferir explicacions. I més quan has estat tu qui li ha donat l’entitat que té en l’actualitat. Per les coses bones i per les dolentes, hi ha persones que no són com les altres, i qui ha sigut un referent per a centenars de milers de persones i ha governat durant 23 anys la resta no pot despatxar una assumpció de responsabilitats sense donar cap explicació. Les estratègies dels advocats estan molt bé als jutjats, però no al Parlament. Fer pedagogia és demanar d’una manera pacífica i democràtica que vols preguntar l’opinió als ciutadans. La força d’una ploma i una signatura davant les amenaces, els insults, la desqualificació, la manipulació, el mal humor i l’atzagaiada.
Fer pedagogia és anar a Espanya a explicar-se. No per convèncer ningú de res, perquè ara ja és tard, inútil i innecessàriament esgotador, sinó per dir el que pensem als espanyols que volen escoltar-nos, que són més dels que ens pensem. Perquè aquesta gent també té dret a saber la realitat. Perquè un 80% no ha escoltat mai Artur Mas i un 95% no ha escoltat mai Oriol Junqueras. I ja no li dic David Fernàndez i Joan Herrera. En canvi, un 70% veu un dia sí i l’altre també Albert Rivera i Alícia Sánchez-Camacho. I, sí, hi ha l’estratègia de beneficiar-los, però també és cert que les poques vegades que conviden gent de CiU i d’Esquerra, hi ha poques ganes d’anar-hi. Fer pedagogia és no només acceptar les invitacions sinó oferir-s’hi les vegades que calgui. Encara que sigui per arribar als milers de catalans immersos en el globus mediàtic espanyol.
